L’any 2016, Mollerussa agafarà el relleu de Calella i serà la població encarregada d’exercir de Capital de la Sardana. L’anunci es va fer el passat divendres en un acte al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, en el transcurs del lliurament de la tercera edició dels Premis Capital de la Sardana.
El projecte de Mollerussa vol aprofitar les diverses activitats culturals que es desenvolupen a la població per involucrar-hi el món de la sardana i la cobla. A més, es proposaran esdeveniments especials com debats, jornades, cursos de la modalitat de sardanes revesses, tècniques d’assaig de la sardana i altres accions relacionades amb les sardanes i la cultura popular.
En l’acte, Calella va presentar el seu projecte de capitalitat sardanística per al 2015. Entre d’altres, s’honorarà el passat a través de l’Aplec de Calella, el més antic de Catalunya, i del 65è aniversari de l’entitat sardanista local. A més, es crearà una cobla específica i s’estrenaran produccions pròpies.
Fins ara, en el marc del projecte impulsat per les tres entitats sardanistes més importants (la Federació Sardanista de Catalunya, la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya i l’Obra del Ballet Popular), i que substitueix el Ciutat Pubilla de la Sardana, han exercit la capitalitat Arenys de Munt, el 2013, i enguany, Barcelona.
Guanyadors dels Premis Capital de la Sardana 2014
Els guardons, donats a conèixer al març, reconeixen la feina de persones i entitats que han treballat en favor de la sardana i la dansa catalana i s’atorguen en dues categories: les Medalles al Mèrit i els Premis de la Sardana. Els guanyadors de la tercera edició, són:
- Medalla al mèrit sardanista: Pilar Torrades i Andrés, de Vilanova de Bellpuig, per la seva tasca impulsant la creació de colles sardanistes, com a cofundadora i presidenta de l’agrupació sardanista local, coautora del llibre Vint-i-cinc anys de sardanisme, i per la seva activitat en la Federació Sardanista de Catalunya i de les Comarques de Lleida, en l’ACSTLL i en el programa d’ensenyament de sardanes Saltem i ballem, del qual n’és la presidenta.
- Medalla al mèrit musical: Jaume Cristau i Brunet, per la seva tasca en la composició de més de 300 sardanes, a més d’obres simfòniques per a cobla, veu solista, música de cambra i havaneres; pel seu treball de docència a l’escola Menestral de Figueres, de la qual en fou el director, i com a intèrpret de contrabaix en diverses formacions i en la cobla-orquestra Miramar, que també va fundar.
- Medalla al mèrit de la dansa catalana: Joan Clos i Plomosell, pels seus 30 anys de dedicació a la dansa popular catalana i en especial pel seu mecenatge desinteressat en favor dels esbarts infantils catalans.
- Premi a la dedicació: Josep Pomés i Montagut, per la seva dedicació i constància en el món de la sardana en gairebé tots els seus vessants, i molt especialment per l’impuls que ha donat a l’aplec de Les Roquetes de Barcelona. Josep Puigventós i Nicolau, pels 37 anys com a president del Foment de la Sardana de Rubí, conductor dels programes de ràdio Ara i sempre, des de fa 34 anys, amb 1.500 edicions, i Sardanes d’autor, des del 2006 amb prop de 500 edicions. Narcís de Miguel i Rabasa, pel seu treball a Canet de Mar, on ha organitzat cursets i ballades, i on va fundar colles sardanistes i l’Associació Amics de la Sardana, de la qual n’és president, i també com a realitzador, guionista i en diverses etapes conductor del programa Nostra dansa durant més de 30 anys.
- Premi a la continuïtat: Agrupació Sardanista Andorrana, Aplec de Bràfim, Aplec de Sils, Aplec de Torroella de Montgrí, cobla Baix Empordà, cobla Sitgetana, concurs de Salt i la Secció Sardanista del Centre Cultural l’Avenç, d’Esplugues de Llobregat, pels seus 50 anys.
- Premi a la promoció i difusió: els programes de ràdio Temps de sardanes, de Ràdio Salt, conduït per Mercè Planas, i La Principal de Quart, de Ràdio Quart, conduït per Francesc Picart, ambdós per haver assolit les 1.000 edicions.
- premi las mitjans audiovisuals: The New Catalan Ensemble, amb Andrea Motis i Joan Chamorro, pel CD Coses que es diuen però que no es fan, on els instruments propis de la cobla s’incorporen a la sonoritat del jazz en poemes musicats d’autors catalans.
- Premi a les iniciatives renovadores: Institut d’Estudis Catalans, pel programa d’investigació i recerca de les xeremies de la cobla, el resultat del qual ha estat la construcció i presentació en un concert de la barítona.
