El director del Barnasants, Pere Camps, amb Quico Pi de la Serra, Roger Mas, Sílvia Comes, Joan Isaac i Pau Alabajos (foto: Miquel Morales).
El festival Barnasants va presentar dimarts el projecte Ateneu de la Cançó, una seu estable a Barcelona per al certamen que doni continuïtat i aire al projecte musical dirigit per Pere Camps, actualment en dificultats econòmiques després de 25 anys. La proposta de seu, elaborada per la sociòloga Gemma Ponsa sota la direcció de l’exregidor de l’Ajuntament de Barcelona Ricard Gomà, s’emmiralla en espais com el Centre Artesà Tradicionàrius o les Fàbriques de Creació de Barcelona, i passaria per la cessió municipal d’un espai de la ciutat.
El Barnasants ha concretat els detalls del seu projecte d’Ateneu de la Cançó i al mateix temps ha fet pública una llarga llista d’adhesions al manifest de suport a la iniciativa i al mateix festival. Està formada per més de 250 artistes i personalitats vinculades a la cançó, com Joan Manuel Serrat, Marina Rossell, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Pedro Guerra, Roger Mas, Silvio Rodríguez, Pau Alabajos, Feliu Ventura, Ana Belén, Cecilia Todd, la Fundación Víctor Jara, Gerard Quintana, Jaume Sisa, Lluís Gavaldà, Paolo Conte, Pablo Milanés, Giovanna Marini, el Festival Tenco i el seu fundador Sergio Sacchi, entre molts altres.
“La gran batalla és aconseguir aquest espai estable, on es puguin programar actuacions, on hi hagi tallers, un centre de documentació, que sigui un espai de trobada”, va manifestar Pere Camps en la presentació pública del projecte. L’Ateneu seria “al mateix temps, la locomotora per crear a mitjà termini molts ateneus de la cançó arreu del territori”, va afegir.
El director de Barnasants va exposar que, després de 25 anys de recorregut, és “absolutament imprescindible” per al festival fer “un pas més per poder avançar i passar de la precarietat a una certa estabilitat a mitjà termini”.
I és que el projecte actualment travessa un moment de dificultat econòmica atribuïda a la manca de suport suficient i estable per part de les administracions. Enguany la situació va empényer el festival a recórrer a una campanya de microfinançament per tirar endavant la 25a edició.
Les claus del projecte
El projecte de l’anomenat Ateneu de la Cançó ha estat elaborat per la sociòloga i exbecària del festival Gemma Ponsa, com a treball final del seu màster en gestió cultural a la Universitat Autònoma de Barcelona. L’estudi “avala” la idea inicial de Camps d’implicar les institucions i particularment l’Ajuntament de Barcelona, i planteja la cessió d’un equipament de titularitat pública. “Conclou que és perfectament viable, en el marc legal actual, perquè encaixaria en el model de gestió ciutadana o comunitària, i es compara a altres experiències d’equipaments culturals a la ciutat que s’han cedit a associacions, com el CAT, o les Fàbriques de Creació”, detallava la investigadora aquest dimarts.
Una de les claus de la proposta, si tira endavant, és l’estabilitat econòmica que l’operació donaria al festival i les activitats que es desenvolupessin en aquest centre. “Hi hauria un conveni de gestió ciutadana, que implica no només la gestió de l’espai, sinó una subvenció associada a les activitats; un tipus de conveni que es duu a terme ja en llocs com l’Ateneu Popular de 9Barris, o el mateix Centre Artesà Tradicionàrius”, va concretar Ponsa.
En aquest sentit, Pere Camps va explicar que Barnasans ja ha demanat reunions tant a la Generalitat com a l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, que de moment no s’han concretat. “El projecte està sobre la taula, ara els toca a ells moure fitxa, i veure si aposten per aquesta proposta cultural”. “Cal veure quines possibilitats hi ha, d’espais, de convenis, de col·laboració, etc.”, apunta Camps, per a qui “l’irrenunciable” és el contingut i la gestió, i no tant l’espai. “Amb això no serem exigents”, va dir, sense entrar a especular amb la naturalesa ni l’ubicació de l’edifici on podria allotjar-se l’Ateneu de la Cançó.
D’altra banda, Camps va apuntar que també “s’hauria d’exigir” la participació del Ministeri de Cultura i de la Diputació de Barcelona. “S’ha de fer a Barcelona, però és un projecte de país, i són diverses les administracions que hi han de participar per fer d’aquest un projecte realment consistent i que ens permeti abordar el futur d’una manera tranquil·la”, va afirmar el director de Barnasants.
