Després de reestructurar el Departament de Cultura, Ferran Mascarell va presentar aquest dimecres els objectius per a la legislatura que acaba de començar en una compareixença davant la comissió de control del Parlament. Les mesures previstes s’aplicaran en tres tempos d’actuació: un pla de xoc per a les urgències actuals; un plantejament estratègic a mig i llarg termini, i la reflexió per posar les bases d’unes eines d’estat per a una estructura cultural plena.
El pla de xoc de mesures urgents busca alleugerir “el més aviat possible” les dificultats que travessa el sector motivades per la crisi econòmica, els impagaments de les administracions (entre elles el mateix Departament), les dificultats econòmiques d’ajuntaments i Generalitat, i per algunes de les decisions del Govern espanyol, com ara l’increment de l’IVA (d’efecte “devastador”, en paraules del conseller) o el descens “sobtat” de les aportacions als equipaments catalans.
Aquest pla es centrarà en les accions per al foment dels consums culturals, en la cerca de noves vies de finançament per a la cultura pública catalana, i en contrarestar les decisions preses per l’Executiu espanyol.
Quant al pla estratègic a mig i llarg termini, aquest continuarà i accentuarà les actuacions iniciades en la passada legislatura. En el seu marc es preveu la creació d’una mancomunitat cultural per coordinar esforços amb diputacions i ajuntaments.
El pla, que segons va dir el conseller està “quasi llest”, i juntament amb l’Acord Nacional per a la Cultura ja “embastat”, ha de garantir que cada sector cultural tingui un full de ruta adequat a les seves particularitats.
Paral·lelament, el Departament treballarà en la creació de les eines d’estat necessàries que han de permetre la construcció d’una “estructura cultural plena per garantir la continuïtat, el futur i la fortalesa” de la cultura catalana, com ara una llei de mecenatge o un impost propi.
Pel que fa a les polítiques concretes, el Departament ha establert vuit àrees d’actuació: creació; empreses i emprenedors culturals; patrimoni cultural; grans institucions i equipaments nacionals; teixit associatiu i popular; consums culturals; llengua catalana, i finançament de la cultura pública.
Reorientació de l’Arts Santa Mònica com a laboratori d’idees
Pel que fa a les polítiques a favor dels creadors –els quals “han de ser el principi de tot”, segons Mascarell–, entre altres actuacions es presentarà el Mapa de la Creativitat de Catalunya; s’impulsaran els clústers de l’audiovisual, l’arquitectura i el videojoc; es promocionarà la marca Catalonia is creativity, i s’elaborarà un paquet d’uns 30 projectes per al programa de la UE Europa Creativa (2014-2020) pensat per afavorir la conservació i la promoció de la diversitat cultural i lingüística, el qual té un pressupost de 1.200 euros.
Menció a part mereix la reorientació que es vol donar a l’Arts Santa Mònica com a laboratori d’idees, generador de continguts i debat dels reptes creatius. L’objectiu és que l’equipament esdevingui una factoria de networking que posi en contacte creadors i empreses.
Quant a les polítiques vinculades a les empreses culturals, es donarà suport tècnic als emprenedors; es treballarà en l’enfortiment i la internacionalització de les empreses vinculades a la restauració del patrimoni, i s’impulsarà un pla de futur amb l’Associació d’Editors i el Gremi d’Editors de Catalunya.
Posada en marxa de l’Agència de Patrimoni
En l’àmbit patrimonial, el Departament posarà en funcionament l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural, contemplada en les lleis òmnibus aprovades el desembre del 2011. El nou ens s’encarregarà de crear un programa de turisme i patrimoni; desenvoluparà estratègies de patrocini i mecenatge de llarga durada per a 25 monuments claus, i prioritzarà actuacions sobre cinc monuments (Sant Pere de Rodes, Empúries, Santes Creus, Scala Dei i Miravet), entre altres actuacions.
Pel que fa a les grans institucions i equipaments nacionals, l’objectiu és la implementació definitiva de la pràctica dels contractes-programa ja iniciada, així com la coordinació amb el conjunt de les polítiques de foment i de públics. També es signarà properament un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona on s’establirà la institució amb preeminència en cadascun dels grans equipaments.
Observatori de consum cultural
En l’àmbit de la cultura popular, s’elaborarà un Pla Nacional de l’Associacionisme Cultural; s’establiran mecanismes de cooperació entre els ens locals i el seu teixit associatiu; es donarà un impuls a la documentació, la investigació, la preservació, la valoració, la transmissió i la revitalització del patrimoni cultural immaterial, i es treballarà en una proposta de legislació moderna i de futur sobre el Patrimoni Cultural Immaterial, entre d’altres.
Quant als consums culturals, es crearà l’Observatori Global de Consums, i es treballarà en l’engrandiment de la demanda a nivell català, espanyol i internacional per tal de construir mercats més amplis i reforçar la “convicció” en els àmbits culturals de parla catalana.
Creació d’una fundació per al mecenatge
Finalment, el Departament vol “refundar” els principis econòmics de la cultura perquè aquesta sigui més sostenible. Per dur-ho a terme, s’estudiarà el desplegament de la Fundació Catalunya-Cultura perquè aixoplugui el mecenatge privat de les empreses catalanes; es treballarà en la renovació dels fons de les caixes; es reforçarà el “sentit” de l’1% per a la inversió en patrimoni; es buscarà participar en els rendiments de la taxa turística, i es posarà en marxa el net-factory per posar en contacte noves iniciatives culturals amb potencials inversors i patrocinadors.
