Fa una setmana, el cap del departament d’assessorament lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Josep Cornudella, va enviar una instrucció als traductors i els lingüistes dels estudis de doblatge que treballen per a Televisió de Catalunya per la qual quedaven excloses dels doblatges de sèries i pel·lícules les expressions blasfemes “sense cap mena d’excepció”.
Cornudella, que com a exemple utilitzava la paraula hòstia, assegurava que en la decisió s’havia valorat “el detall, l’abast i la conveniència” de la instrucció, segons informa l’Ara. Però el passat dimecres, cinc dies més tard, canviava de parer i comunicava que l’ordre quedava anul·lada a “tots els efectes”. Els motius de la marxa enrere van ser les protestes de traductors i lingüistes.
“Després d’una sèrie d’estudis al llarg dels últims mesos sobre l’ús de les paraules malsonants en doblatges, vam arribar a la conclusió, comparant originals i traduccions, que se’n fa un abús, concretament de les blasfèmies”, justifica en declaracions a l’Ara el cap del departament d’assessorament lingüístic de la CCMA.
En aquest sentit, Cornudella diu que no va ser una “decisió a la lleugera”, i remarca que l’ús de vocabulari groller és un motiu de queixa habitual per part d’alguns espectadors.
‘Mecagon Déu’
Josep Cornudella admet que, arran de la “reacció molt forta de rebuig” de traductors i lingüistes, es va retirar la instrucció. Tant aquesta com la decisió de marxa enrere, aclareix, sorgeixen únicament del seu departament.
Segons explica l’Ara, el motiu de queixa principal de traductors i lingüistes era que la seva feina és ser el més fidedigne possible, i que l’obligació d’evitar blasfèmies independentment del context els podia fer trair l’esperit original de les pel·lícula o les sèries.
En aquest sentit, el cap del departament d’assessorament lingüístic assegura que no es tracta de suavitzar el llenguatge ni de manipular-lo: “Hi ha contextos en què hòstia no és l’equivalent, sinó només una opció més”, assenyala a l’Ara. “Vull que es trenquin les banyes per escollir, de totes les opcions que tenen, la que quedi més clavada”, afegeix al respecte.
“El fet de calibrar la profunditat d’una paraula malsonant dita per un personatge és una percepció subjectiva del traductor”, i com a exemple, Cornudella apunta que “a un li pot semblar molt bèstia dir mecagon Déu i a un altre, no”.
