L’Institut de Cultura de Barcelona ha situat l’escriptora, comunicadora i crítica literària Marina Espasa al capdavant de l’oficina de treball que posarà en marxa el programa Barcelona, Ciutat de la Literatura UNESCO, definint les línies de treball i creant nous projectes per consolidar Barcelona com a membre d’aquesta xarxa on va ingressar al desembre. Aquesta oficina tècnica treballarà amb el conjunt del consell promotor del programa per impulsar els projectes vinculats a la Ciutat de la Literatura.
El compromís és per dos anys i mig, i entre les tasques d’Espasa hi ha la coordinació de l’oficina tècnica que treballarà en la definició de les línies estratègiques i els continguts principals del programa; la coordinació de les relacions entre sectors culturals, entitats, equipaments i administracions vinculades a la literatura; els contactes internacionals amb els membres de la xarxa de ciutats de la literatura i amb altres agents per tal de projectar Barcelona en aquest àmbit; el foment i el seguiment de nous projectes, propis o en col·laboració amb tercers; la preparació i la direcció de les reunions del consell promotor del programa; i assegurar, un cop realitzada la posada en marxa, la perdurabilitat del conjunt de les accions proposades en els diversos programes i projectes de l’ICUB.
Durant les properes setmanes, Espasa donarà a conèixer els detalls i les línies de treball que serviran per posar en marxa el gruix dels projectes que conformaran el programa Barcelona, Ciutat de la Literatura UNESCO.
Marina Espasa (Barcelona, 1973), és llicenciada en Filologia Romànica, i col·labora en diversos mitjans de comunicació com el diari Ara (com a crítica literària al suplement Ara Llegim), i Barcelona Televisió (actualment al programa cultural Àrtic i anteriorment a Saló de lectura). També ha col·laborat com a crítica literària a Time Out i Icat.cat i va formar part de l’equip el programa L’hora del lector de Televisió de Catalunya.
Espasa acaba de publicar la novel·la El dia del cérvol, i també és autora de La dona que es va perdre (2012), finalista del Premi Crexells 2013, i coautora del llibre sobre jocs tradicionals Els jocs retrobats (2013). A banda, ha traduït diverses obres al català de l’anglès, el francès i l’italià.
