L’escriptora Maria Barbal i Farrés ha estat distingida amb la 53a edició del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural. El jurat ha guardonat Barbal per “haver creat, a través de la seva escriptura, un espai literari i una veu pròpia, un estil contingut i essencial que proporciona a la seva prosa un gran to poètic, sempre al servei de la versemblança”.
El jurat també ha reconegut l’autora per “la composició de tot un univers que arrenca d’un compromís amb la realitat”, que comença amb un rerefons autobiogràfic en els seus primers llibres “donant-nos una visió crítica del món rural del Pallars i de la decadència de la societat agrària, i que ha anat traçant un recorregut per la història del país, fent una crònica del temps que li ha tocat viure amb una visió personal”.
El veredicte també posa en valor com, a través de la ficció, Maria Barbal “mostra la crisi de la societat tradicional de muntanya i la transformació econòmica que força la migració cap a les ciutats a partir d’uns personatges que tenen un món interior ric i una gran profunditat psicològica”.
Barbal és la setena dona que aconsegueix el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, de les quals quatre ho han fet en les darreres sis edicions.
“Referent, símbol de perseverança, autodidacta i compromesa”
En la roda de premsa en què s’ha anunciat la premiada, Maria Barbal ha agraït la distinció i ha reconegut que “aquesta alegria d’avui fa balança amb la meva preocupació en uns temps plens de dificultats, amb una profunda crisi i una amnistia que encara no ha arribat per a Jordi Cuixart ni als nostres polítics exiliats i empresonats”. “És delirant que s’empresoni el pensament”, ha afegit l’autora de Tremp.
Des de la presó de Lledoners, i a través d’un vídeo, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, ha lloat Maria Barbal com una persona “referent, símbol de perseverança, autodidacta i compromesa” amb la llengua i la cultura catalanes: “Quin millor símbol per a aquests temps en què estem vivint, en què sembla que a molts la paraula els fa nosa, els molesta, i per això la voldrien silenciada, que una dona com Barbal”.
Cuixart també ha considerat que el reconeixement a l’autora és un “testimoniatge de totes aquelles dones que han lluitat per fer de les lletres catalanes aquesta eina, aquesta arma de cohesió social, de transformació i de lluita”.
Jordi Cuixart va poder comunicar el Premi d’Honor a Maria Barbal personalment per primer cop des que va ser empresonat el 16 d’octubre de 2017. No obstant això, la revocació del tercer grau penitenciari ha impossibilitat la seva presència durant la roda de premsa d’aquest dimecres.
“No és un dia fàcil, és un dia d’alegria però de profund enuig perquè per quart any, i per molt poques hores, el president d’Òmnium no pot anunciar en persona el guardó més prestigiós de les lletres catalanes”, ha dit al respecte Marcel Mauri, vicepresident de l’entitat, qui ha destacat que Barbal és una de les escriptores més traduïdes de la literatura catalana i que amb Pedra de tartera “ha marcat moltes generacions”.
En la seva intervenció, Maria Barbal ha volgut tenir un record per Mercè Rodoreda, la primera dona que va guanyar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i Teresa Pàmies, la segona. La narradora, que va ser professora de català d’Òmnium durant els anys 70 i va aprendre la llengua de manera autodidacta amb més de 20 anys, ha recordat que “el català no només pertany sortosament als lletraferits” i ha demanat d’usar-lo en el dia a dia: “és la millor manera de fer-lo viure i que qui no el coneguin se sentin acollits”. “Si fem invisible el català en el dia a dia, no serà prou que les persones de lletres escrivim belles històries”, ha reblat.
El lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, dotat amb 20.000 euros, tindrà lloc el 7 de juny, en un acte d’homenatge al voltant de la figura de Maria Barbal, tant pel que fa a l’àmbit artístic com del contingut de la seva obra.
El jurat del 53è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes estava format per Marc Artigau, Fina Birulés, Marta Buchaca, Judit Carrera, Martí Domínguez, Lluïsa Julià, Maria Rosa Llobet, Isidor Marí i Salvador Sunyer.
