Òmnium Cultural ha atorgat la 48a edició del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a l’escriptora manacorina Maria-Antònia Oliver i Cabrer per la seva “variada producció literària amb la voluntat de normalitzar la literatura catalana” i pel seu “compromís amb la llengua i el país”.
El jurat destaca l’obra d’Oliver en els camps de la novel·la, la narrativa, la traducció, el guionatge de ràdio i televisió o el periodisme, remarcant que “ha fet de la lectura en català un fet normal, per crear i fer arribar a amplis sectors de públic una llengua amiga i propicia a qualsevol registre de llenguatge”.
Maria-Antònia Oliver és la quarta dona que rep aquest guardó després de Mercè Rodoreda (1980), Teresa Pàmies (2001) i Montserrat Abelló (2008). El lliurament del premi, dotat amb 20.000 euros (s’ha augmentat en 5.000 euros), tindrà lloc el 6 de juny en un acte d’homenatge al Palau de la Música Catalana de Barcelona.
En l’acte per donar a conèixer el veredicte, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, ha ressaltat que Oliver “representa el servei a la cultura catalana i alhora el compromís social, feminista i amb els Països Catalans”. “Des de la seva condició de mallorquina, Oliver reflecteix la voluntat per compartir amb totes les cultures del món la nostra cultura i la manera de fer”, ha afegit.
Injecció en vena
“Després de 15 anys sense escriure, aquest premi ha estat una injecció en vena de pa amb oli amb tomàquet i olives”, ha afirmat la guardonada en el seu agraïment pel reconeixement, tot afegint que “més aviat o més tard” espera tenir una nova obra a les llibreries.
Sobre el fet que tan sols sigui la quarta dona en rebre el guardó en 48 anys, Maria-Antònia Oliver ha assenyalat: “Les dones som el 51% de la humanitat, així que hi hauria d’haver tantes dones com homes amb el Premi d’Honor. Encara no hem arribat a la normalitat. Les dones hem d’escriure”, ha reivindicat.
Per la seva part, Lluïsa Julià, en representació del jurat, ha glossat Oliver per “iniciar gèneres narratius gairebé absents de la literatura catalana, com la novel·la negra i detectivesca, amb temes candents, com l’especulació, els negocis bruts o la violència de gènere, presentats en un nou model lingüístic dúctil i pròxim als registres orals i de carrer, col·loquials, així com la ciència ficció o la novel·la eròtica”. També ha destacat la traducció al català d’obres d’Italo Calvino, Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert L. Stevenson o Herman MelvilleM; d’obres de referència com Moby Dick o Les aventures de Tom Sawyer.
A banda de Julià, el jurat estava format per Margarida Aritzeta, Fina Birulés, Marta Buchaca, Joan Mas, Anna Sallés, Carles Solà i Ferrando, Toni Soler i Quim Torra.
