L’any 2018, la ciutat de Manresa serà l’encarregada d’exercir la capitalitat de la cultura catalana. El 19 de setembre, el ple municipal de la capital del Bages va aprovar per unanimitat presentar la seva candidatura, i aquest dijous va rebre el vistiplau de l’organització Capital de la Cultura Catalana.
L’Ajuntament destaca que la designació de la capitalitat de Manresa comportarà el desenvolupament d’un ampli programa d’activitats culturals al llarg de l’any, inspirat sota criteris de “visió estratègica, rellevància, propostes amb gran capacitat d’impacte mediàtic i popular, participació i equilibri entre tradició i innovació”.
L’organització CCC destaca que Manresa compta amb un “significatiu” capital cultural i patrimonial, com la Fira de la Mediterrània i el Teatre Kursaal, actius que “situen la ciutat amb nitidesa” en el mapa cultural del país. “El patrimoni històric, arquitectònic i museístic, alguns artistes de renom, el llegat ignasià i algunes de les tradicions festives contenen un ric potencial que singularitza Manresa i, alhora, es constitueix com a mostra representativa de la riquesa cultural del país”, afegeix.
CCC també destaca que, a banda dels equipaments culturals, Manresa té un “ric” teixit associatiu que manté una “intensa activitat cultural” durant tot l’any, amb propostes molts diverses, i que la ciutat compta amb una “llarga tradició de col·laboració mútua” entre el sector públic, associatiu i privat en la gestió dels projectes culturals.
Oportunitat i repte
Per al consistori de la població del Bages, la capitalitat és una “oportunitat” per posar en valor el seu capital cultural i patrimonial, així com un “repte” per donar impuls a projectes propis ja endegats com el de Manresa 2022, i una “excusa per fer endreça i reforçar l’autoestima i el prestigi” de la ciutat.
“La capitalitat cultural és una aposta estratègica que adquireix tot el seu sentit des de la perspectiva dels projectes i els reptes que la ciutat té plantejats i des de la visió del lloc que la ciutat de Manresa aspira a ocupar en el nostre país”, destacava l’Ajuntament quan va aprovar la seva candidatura.
Ara, el consistori té previst posar en marxa els tràmits necessaris destinats a la planificació d’un projecte de previsió de finançament destinat a l’obtenció de recursos per fer front a les despeses ordinàries i extraordinàries necessàries per exercir la Capital de la Cultura Catalana, comptant tant amb aportacions d’altres administracions com de la iniciativa privada.
Abans que li arribi el torn, seran Capital de la Cultura Catalana Vilafranca del Penedès (2015), Vic (2016) i Reus (2017).
