El Teatre de L’Artesà del Prat de Llobregat va acollir dijous al vespre l’acte de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura, que enguany han distingit Maria Bohigas, Jaume Cabré, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, la Federació d’Ateneus de Catalunya, Litterarum Móra d’Ebre, Josefina Matamoros, el Museu de Lleida, Clara Peya, Josep Ponsatí i Carme Ruscalleda.
“La cultura reforça la democràcia, construeix possibilitats de futur” i ”guanya sempre als seus il·lusos enterradors”, va assenyala el president de la Generalitat, Quim Torra, que va presidir l’acte de lliurament acompanyat de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga.
“La dictadura, el despotisme o l’autoritarisme necessiten una societat privada d’informació, de formació i d’innovació, d’esperit crític i de controvèrsies polítiques i culturals, mentre que les repúbliques, les democràcies, contribueixen al desenvolupament cultural de la societat i a preservar-ne els drets i llibertats individuals dels seus ciutadans”, va afirmar.
Torra va assenyalar que ”la cultura, juntament amb la llibertat i el talent, són fonaments de l’edifici republicà que estem construint”, i per això ”cal situar-la al centre del debat públic, del pressupost, del relat que defineix un país, en definitiva, al centre de la vida”.
En la seva intervenció, el cap de l’Executiu va tenir un record per al conseller Lluís Puig, “exiliat a causa de la persecució política del Regne d’Espanya”, així com la resta de presos polítics i exiliats. ”La cultura i la repressió són causes antagòniques”, va assegurar Torra.
A part del president Torra i de la consellera Vilallonga, van assistit a la cerimònia el president del Parlament, Roger Torrent; l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler; la consellera de Justícia, Ester Capella, entre altres personalitats del món de la cultura i la societat civil.
Premis Nacionals de Cultura 2019
El CoNCA ha distingit la traductora, filòloga i editora Maria Bohigas per seva contribució a la literatura des del Club Editor. El veredicte ressalta que, mitjançant aquesta editorial, Bohigas “ha donat continuïtat al llegat literari del seu avi matern, Joan Sales, incloent-hi la recuperació d’obres d’autors com Blai Bonet, Mercè Rodoreda, Aurora Bertrana, Joaquim Amat-Piniella o Ferran Planes, a més d’incorporar en llengua catalana escriptors internacionals com Alice Munro, Boris Vian, Aharon Appelfeld o Per Petterson; de reeditar l’obra narrativa de Víctor Català, i de publicar textos inèdits d’Eva Baltasar, Sebastià Perelló, Antònia Carré-Pons o Blanca Llum Vidal”. De la seva faceta com a traductora es remarca que “ha apropat la literatura francesa a la catalana i viceversa”.
Per la seva part, l’escriptor Jaume Cabré ha estat guardonat per la seva “prolífica i rica trajectòria literària a través d’una obra narrativa de gran rigor conceptual i literari que ha anat plasmant-se en més d’una vintena de llibres, pels quals ha rebut els principals premis del país”. El veredicte ressalta que els seus llibres han estat a una trentena de llengües amb un “gran ressò internacional”. De la seva obra es destaca especialment Jo confesso (2011), qualificada com “un desplegament excel·lent tant de creativitat narrativa com de recursos tècnics que l’han convertit en una obra mestra, aclamada com una gran novel·la europea”.
El jurat ha premiat el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ”per la seva contribució a la construcció d’un país modern per mitjà de l’arquitectura i l’urbanisme, des de les seves diverses seus territorials, i per haver impulsat la reivindicació d’aquest patrimoni arreu de Catalunya”. El veredicte també assenyala que “l’atenció especial” que el COAC ha dedicat els darrers anys al seu arxiu, així com “l’acurada custòdia i difusió” del material, l’han erigit en “un centre de documentació de consulta obligada per a arquitectes i historiadors d’àmbit nacional i internacional, que prestigia l’arquitectura catalana”.
El CoNCA ha atorgat el Premi Nacional de Cultura a la Federació d’Ateneus de Catalunya en reconeixement a “la tasca extraordinària de gestió de la diversitat ateneista del nostre país i de la contribució a la cultura” durant els seus 35 anys d’existència. L’entitat també ha estat valorada per ser “el motor de la tradició ateneista que, des del segle XIX, ha canalitzat molts dels impulsos i els anhels col·lectius del país per millorar l’entorn, construir una societat més sòlida i promoure valors compartits per a la defensa de la cultura i la llengua catalanes”.
La fira Litterarum Móra d’Ebre ha estat distingida per “construir un espai on conflueixen literatura i espectacle en totes les seves disciplines, des de les arts escèniques fins a les musicals, prenent com a eix la llengua catalana”. El veredicte també valora que la fira aplega els professionals implicats en la promoció i el coneixement dels productes literaris de parla catalana a les Terres de l’Ebre, i ha esdevingut un “punt de referència” en el camp de la literatura en català per a joves i infants.
El jurat ha guardonat Josefina Matamoros per haver estat “ambaixadora” a la Catalunya Nord de l’art català d’avantguarda, al capdavant de projectes culturals a Perpinyà i Cotlliure, i com a directora del projecte del Musée d’Art Moderne de Céret. “El museu és punt de confluència de l’art francès i de l’art català a través de la figura de Picasso –base de les seves col·leccions– i recupera la memòria artística de Céret, des del cubisme, el fauvisme i l’art català de les primeres dècades del segle XX fins a la creació d’avui, en què el museu ha esdevingut un centre de referència a França i Catalunya”, assenyala.
El Museu de Lleida ha rebut el Premi Nacional de Cultura per la “rellevància” de la seva col·lecció, fruit de la concentració i la fusió de béns arqueològics, col·leccions antigues i art de diverses disciplines i objectes artístics, procedents majoritàriament de l’antic Museu d’Antiguitats (1868) i del Museu Diocesà (1893), presentada “amb gran qualitat”. També es valora el servei que fa al territori amb la seva labor educativa, que per al jurat “l’ha convertit en un instrument imprescindible per a la comunitat cultural, que es retroba amb el seu patrimoni col·lectiu en un espai geogràfic singular i històric”.
Per la seva part, Clara Peya ha estat premiada per “innovar la composició i la interpretació musicals transitant entre la música, el teatre i l’activisme sense abandonar el piano”, l’instrument que l’acompanya en les seves actuacions. El veredicte destaca que Peya “hibrida la música de cambra, el jazz, el pop i l’electrònica, i manté alt el compromís creatiu amb la llibertat d’expressió en escena, que omple d’energia transgressora des d’una perspectiva de gènere”. També es remarca que ha compost diverses músiques per a teatre i dansa per a la companyia Les Impuxibles, de la qual és fundadora.
El CoNCA ha distingit l’artista plàstic Josep Ponsatí per la “contribució a l’art internacional amb les seves peces inflables, escultures modulars amb heli de dimensions monumentals i efímeres que introduïren el minimalisme escultòric a Catalunya, integrant-les al paisatge i a la natura”. El jurat ressalta que alguns dels seus inflables dels anys 70 i 80 “es van convertir en un símbol de tota una època i en un exemple de recerca d’una generació que participava de manera col·lectiva en aquestes obres. Des d’una perspectiva internacional va constituir una aportació única, que unia l’esperit poètic i artístic amb la ciència i la invenció”.
Finalment, la cuinera Carme Ruscalleda és la primera persona de l’àmbit de la gastronomia que ha rebut el Premi Nacional de Cultura. El CoNCA l’ha guardonada “per haver exercit una cuina innovadora i d’avantguarda sense renunciar a la tradició culinària catalana i des de la reivindicació del producte arrelat al territori”. El veredicte destaca que, des de que va obrir restaurant Sant Pau a Sant Pol de Mar el 1988, Ruscalleda “ha mantingut una visió de la cuina catalana personal i original”; és autora d’una “notable” bibliografia; ha esdevingut una “veritable ambaixadora” de la cuina catalana arreu del món, i ha rebut diverses estrelles Michelin i nombrosos reconeixements per la seva labor.
El jurat dels Premis Nacionals de Cultura, dotats amb 150.000 euros (15.000 per premiat), estava integrat pels membres del CoNCA: Carles Duarte (president), David Albet, Mercè Gisbert, Pilar Parcerisas i Isona Passola.
