El Teatre Zorrilla de Badalona va acollir aquest dijous al vespre l’acte de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura, que enguany han distingit Catorze, el Centre de Titelles de Lleida, Josep Anton Codina, la Fundació Festa Major de Gràcia, la Fundació Pau Casals, Hausson, Fina Miralles, Jordi Pàmias, Valentí Puig i Albert Vidal.
En aquesta edició la cerimònia va tenir un marcat aire reivindicatiu per la situació política de Catalunya, amb diversos dels guardonats van destacar la cultura com a pont de diàleg, van defensar la llibertat i van fet una crida per exigir justícia.
El president de la Generalitat, Quim Torra, en el seu breu parlament, va subratllar que qui hauria d’encapçalar l’acte era el seu predecessor, Carles Puigdemont, i va tenir un record per a tots els presos polítics i exiliats. “Fins que ells no comparteixin una diada com la que estem celebrant avui tots nosaltres, fins que les seves famílies no comptin amb ells a casa seva, res no serà normal ni podrà ser normal l’entrega dels Premis Nacionals de Cultura. Esperem doncs i desitgem la seva llibertat immediatament”, va dir Torra.
A l’acte també van assistir el president del Parlament, Roger Torrent; la consellera de Cultura, Laura Borràs; l’alcalde de Badalona, Àlex Pastor, i el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall.
Premis Nacionals de Cultura 2018
El Consell ha distingit el mitjà digital Catorze per “la qualitat i l’originalitat del seu plantejament comunicatiu”, així com pel “tractament rigorós i innovador dels continguts culturals en un mitjà digital especialitzat que es caracteritza per una acurada aproximació a la informació i l’opinió, que incorpora noves veus i que s’enriqueix amb una visió de gènere”. El veredicte també destaca que el digital, creat el 2014 per la periodista i escriptora Eva Piquer, “ha aconseguit una audiència remarcable i ha teixit al seu entorn, amb propostes d’un gran interès, una veritable comunitat que aposta per fer de la cultura un exponent decisiu de la contemporaneïtat”.
Per la seva part, el Centre de Titelles de Lleida ha estat guardonat per l’organització de la Fira de Titelles de Lleida, que enguany celebrarà la 29a edició. El jurat destaca que el certamen ofereix un mercat als professionals titellaires, programadors i productors, i al mateix temps presenta espectacles al públic que “posen en valor” aquesta pràctica teatral, amb la participació de companyies de Catalunya, l’Estat i estrangeres. El veredicte afegeix que el Centre, creat per Joan-Andreu Vallvé i Julieta Agustí el 1986, és “un referent cultural lleidatà de primera magnitud i amb una projecció fructífera sobre el conjunt del seu sector”.
Josep Anton Codina ha estat premiat per la seva llarga trajectòria com a director escènic, gestor teatral i pedagog. El jurat destaca que va contribuir a la renovació de l’escena dels anys 60 a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, al costat de Maria Aurèlia Capmany, Ricard Salvat, Xavier Fàbregas o Jaume Vidal i Alcover, i que amb la companyia Ca-Barret! va dirigir i produir els espectacles de cabaret de la Cova del Drac entre 1968 i 1975, per crear tot seguit la companyia La Roda (1975). Com a pedagog, Codina va fundar l’Escola d’Actors de Barcelona (1975) i l’Escola Municipal d’Art Dramàtic de Tarragona (1980), on “ha deixat la seva empremta i experiència en les noves generacions d’actors”. A més, es remarca el seu pas per la direcció del Teatre Grec en els primers anys de normalització democràtica.
El CoNCA ha guardonat la Fundació Festa Major de Gràcia per la preservació d’una festa que “superant reptes i adversitats” l’any passat va complir 200 anys. “Constitueix un veritable motor cultural de la Vila de Gràcia mitjançant l’impuls i el reforçament d’un vigorós teixit associatiu profundament arrelat que manté, amb un complet programa d’activitats, la tradició i el calendari festius”, indica el jurat. “Amb el suport d’altres entitats col·laboradores, ha aconseguit que el barri de Gràcia de Barcelona sigui un dels indrets de més dinamisme i intensitat en la vida cultural i associativa de Catalunya”, afegeix.
La Fundació Pau Casals ha rebut el Premi Nacional de Cultura per promoure a la Vil·la Casals – Museu Pau Casals del Vendrell “l’excel·lència de la música com a expressió de cultura i com a instrument de defensa de la pau i els drets humans”. El veredicte recorda que, des de que va ser creada el 1972 per Pau Casals i la seva esposa, Marta Casals Istomin, “ha conservat i difós el llegat del mestre i ha apostat pel talent de joves violoncel·listes, entenent la música com un llenguatge universal i una eina de transformació social”.
Per la seva part, Jesús Julve, de nom artístic Hausson, ha estat distingit per “una trajectòria excel·lent que ha renovat amb gran sensibilitat el món de la màgia a Catalunya des de la fi dels anys 70 de la mà de Joan Brossa fins a l’actualitat”. El jurat ressalta que Hausson “s’ha caracteritzat per l’adopció d’un llenguatge pur i net, tant en la dimensió de màgia de taula, com en la d’escena i de grans aparells. Ha restaurat la màgia de saló amb elegància, creativitat, intel·ligència i modernitat després d’una certa decadència d’aquesta pràctica en el circ i la televisió des del darrer període franquista”.
Fina Miralles ha estat guardonada per la seva trajectòria com a artista conceptual, l’obra i els escrits de la qual “són reivindicats per les noves generacions, que hi veuen un model i una actitud a seguir en la creació artística”, assenyala el jurat. “Va introduir als anys 70 les accions a la natura, va impulsar el land art i el body art al nostre país des d’un punt de vista de gènere, i va relacionar la cultura popular del costumari català amb les arts plàstiques. El seu pas a la pintura durant els anys 80 la va dur a participar d’una manera destacada en els nous corrents europeus de retorn a aquesta disciplina”, ressalta el veredicte.
El CoNCA ha premiat Jordi Pàmias, de qui es destaca que ha esdevingut una de les veus “més representatives” de la poesia de les Terres de Ponent, i que l’edició en diversos volums de la seva obra poètica completa “aplega una de les trajectòries més dignes i coherents de la nostra literatura”, afegeix. Per al jurat, Pàmias “ha establert un pont entre la vella i la nova generació d’autors lleidatans i n’ha enfortit la tradició. Tot i haver publicat també narrativa, teatre i assaig, destaca per la seva poesia estilitzada, de formes depurades i d’expressió clara i equilibrada, que reflecteix l’estreta relació de la poesia amb la naturalesa i el cicle de la vida”.
Per la seva part, l’escriptor i articulista Valentí Puig ha estat distingit per una llarga trajectòria que “ha contribuït a la construcció d’una prosa en català brillant i punyent, que honora la claredat de l’obra de Josep Pla i reivindica uns valors morals universals, un pensament polític moderat i la defensa d’un món imperfecte, humà”. El jurat destaca Puig com un “escriptor fecund” que durant l’any 2017 va publicat els dietaris de la seva etapa londinenca, La bellesa del temps; la novel·la El bar de l’AVE, on reflexiona sobre la societat actual, i un llibre de poesia “profundament colpidor”, Oratges de la memòria.
Finalment, l’actor Albert Vidal ha rebut el Premi Nacional de Cultura per una trajectòria internacional que “mostra una visió instintiva i essencial del teatre, que retorna als seus orígens rituals i a la cultura popular de valors mitològics o tel·lúrics”. El jurat ressalta que Vidal, “amb el seu gran magnetisme, basat en el control del cos, la veu, la mirada i el moviment, omple l’escena i practica el transformisme des de la mímica”. També es destaca que ha actuat en els festivals més prestigiosos del món al costat de mestres com Dario Fo, Jacques Lecoq o Kazuo Ohno.
El jurat dels Premis Nacionals de Cultura, dotats amb 150.000 euros (15.000 per premi), estava integrat pels membres del CoNCA: Carles Duarte (president), Gemma Sendra, David Albet, Mercè Gisbert, Pilar Parcerisas i Isona Passola.
