L’Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts 2020 del CoNCA està marcat per l’impacte de la pandèmia de la Covid-19 i la crisi socioeconòmica, que ha palesat la “greu situació estructural” del món cultural i ha incrementat la precarietat “fins a límit extrems”.
El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha dut a terme dues actuacions per aproximar-se a l’afectació de la pandèmia. D’una banda, durant el darrer trimestre de 2020, el Departament de Cultura i el CoNCA van realitzar un estudi on s’analitzava l’impacte econòmic en els sectors culturals. Aquest treball tècnic xifrava en un 24% les pèrdues d’ingressos del conjunt dels sectors culturals catalans durant el 2020 (dels 4.475 milions d’euros facturats el 2019 es va passar a 3.387 milions).
L’anàlisi indica les diferents intensitats d’aquestes pèrdues segons els dominis culturals: perden més les activitats que suposen presencialitat (arts escèniques i musicals encapçalen la llista, amb una reducció de la facturació del 72%), mentre que hi ha altres sectors amb pèrdues no tan elevades, com el de l’audiovisual i multimèdia (amb un 15%) degut als bons resultats obtinguts per alguns subsectors com l’edició de videojocs (amb un increment de la facturació del 12%), o l’enregistrament de so i l’edició musical (amb un augment de l’11%).
Més enllà de l’impacte econòmic, el CoNCA també ha volgut copsar altres implicacions que la crisi de la Covid-19 està generant en els sectors culturals, les previsions per al 2021, la digitalització i la valoració de l’actuació de les administracions públiques. Ha desenvolupat aquesta tasca amb dos qüestionaris: un quantitatiu, en el qual han participat 528 organitzacions i 656 persones treballadores de la cultura, i un segon qualitatiu, que ha comptat amb 32 associacions representatives, 11 experts culturals i 9 directors d’equipaments culturals.
La lenta represa de l’activitat
Les dades obtingudes en l’enquesta reflecteixen la paràlisi total de la cultura durant el confinament i de la lenta represa de l’activitat, moltes vegades intermitent i amb fortes restriccions d’accés. Així, el 60% de les organitzacions indiquen que, un cop finalitzat el confinament, la recuperació de l’activitat només va ser parcial, mentre que un 13% no han reprès l’activitat o directament han tancat.
La previsió per a el 2021 segueix la tendència: el 44% de les organitzacions preveuen una recuperació lenta i el 34% entreveuen fortes afectacions o el cessament. L’esperança està posada en el fet que durant el segon semestre de l’any es doni un retorn progressiu de l’activitat gràcies a la recuperació dels aforaments i a la recuperació dels espais públics.
En qualsevol cas, l’any 2021 servirà, com a molt, per mantenir les estructures en funcionament, preparades per afrontar la recuperació, que podria arribar a partir del 2022.
Les organitzacions petites i mitjanes, les més afectades
La suspensió de l’activitat ha causat pèrdues econòmiques en el sector que han posat en risc la supervivència de moltes organitzacions. Les petites i les mitjanes són les que més han patit les conseqüències de la pandèmia degut a l’estructura feble que les manté, segons constata l’informe del Consell.
Per la seva part, les grans organitzacions i equipaments culturals han hagut d’aplicar mesures de reducció de costos, i han tingut la capacitat d’implantar sistemes d’adaptació al format digital, tot i que ho han fet més com a estratègia defensiva que expansiva.
L’activitat presencial cau un 68%
Malgrat els esforços fets per les organitzacions culturals, la demanda durant l’any 2020 es va veure greument afectada (amb una reducció del 68% en el cas d’activitat presencial i del 64% per a la venda de béns culturals) o directament ha desaparegut (un 17% en l’activitat presencial i el 13% per a la venda de béns).
Aquesta circumstància té un reflex directe en els ingressos del sector: un 82% de les organitzacions culturals i un 76% dels professionals de la cultura declaren haver suportat durant el 2020 pèrdues d’ingressos respecte a l’any anterior. Les previsions per al 2021 no milloren gaire: el 78% de les organitzacions i el 70% dels professionals culturals continuen pensant que els seus ingressos seran inferiors als que van obtenir el 2019.
Un 20% perd la feina
L’estudi del CoNCA també constata que el teixit laboral s’ha vist fortament afectat. Un 20% de les persones treballadores de la cultura s’ha quedat sense feina a causa de la pandèmia, un 10 % ha estat o continua estant en ERTO, i un 42 % ha vist com se li reduïa la feina.
L’aturada també ha afectat els creadors que, malgrat haver pogut continuar amb la seva activitat, han vist com es demoraven les presentacions de les obres, els llançament dels llibres, l’estrena de les propostes escèniques o audiovisuals, o el llançament dels nous àlbums.
Digitalització
Pel que fa a la digitalització, l’informe indica que ha comportat i comportarà canvis profunds a les empreses culturals, que es veuran obligades a modificar l’organització del treball, replantejar la manera de relacionar-se amb els usuaris i els públics, i repensar els seus ingressos.
En aquest sentit, el CoNCA apunta que cal intensificar la recerca de nous models de negoci vinculats als hàbits digitals que possibilitin als sectors culturals catalans disposar d’un espai propi en un món cada cop més competitiu. Segons l’enquesta, actualment només el 8% de les organitzacions culturals catalanes admeten que la seva oferta digital genera ingressos significatius.
Valoració de les administracions
En l’enquesta als sectors culturals, la puntuació obtinguda per les administracions públiques en la seva acció per fer front l’impacte de la Covid-19 ha estat d’1,8 en una escala entre 0 i 5. En el cas concret del Departament de Cultura, la puntuació s’incrementa una dècima fins a l’1,9 sobre 5.
El CoNCA remarca el fet que la puntuació que les organitzacions culturals ha atorgat a les administracions públiques (2,2) supera en 0,8 punts la que han donat els professionals del sector (1,4).
La percepció general és que les administracions han treballat amb improvisació, descoordinació i pocs recursos aportats en comparació amb la magnitud de la pandèmia. L’informe indica que es valora molt positivament la proximitat que la Conselleria de Cultura ha mostrat amb els sectors culturals durant la crisi de la Covid-19, per tal de planificar línies de treball futur estables i amb objectius concrets. Del Ministeri de Cultura hi ha una percepció generalitzada que ha destinat pocs recursos al rescat dels sectors i que han arribat tard. I pel que fa a les administracions locals, hi ha queixes d’haver estat poc al costat dels agents culturals i de ser porucs davant la presa de decisions.
Recomanacions
En l’informe, el CoNCA proposa un seguit de mesures d’actuació en clau de política cultural. En primer lloc, tres que tenen a veure amb la “urgència” de la situació: normes “clares i comprensibles” que aportin seguretat a les decisions que han de prendre els múltiples agents dels sectors culturals; un pla d’estímul de la demanda (campanyes institucionals, incentius fiscals, compensacions per reduir els preus de les entrades, etc.), i una “intervenció d’urgència” per mantenir l’estructura cultural existent.
A més, l’ens proposa tres mesures en clau de futur: la planificació estratègica a llarg termini, amb un document pactat entre els partits polítics que posi de manifest els punts de coincidència per construir una política cultural sòlida; l’estabilitat de les polítiques culturals, i un front comú per afrontar els reptes de futur.
Reptes pendents
El document recull en l’epíleg altres temes que abans de la pandèmia centraven l’atenció de la política cultural i resten pendents d’executar. Entre els més urgents se cita l’impuls legislatiu, especialment per a la protecció del patrimoni cultural català, la cultura popular i l’associacionisme, la nova Llei de museus i la nova Llei del cinema. També es reclama desenvolupar el contingut de la declaració de la cultura com a bé essencial, aprovada el 2020 pel Govern, i resoldre l’adscripció “explícita i inequívoca” de les escoles d’ensenyaments artístics no reglats.
El CoNCA també recorda la necessitat d’un acord nacional per la cultura que enforteixi la cooperació entre les diferents administracions i desenvolupi eines de coordinació institucional i legislativa, i la urgència d’avançar al Congrés dels Diputats, el Parlament i el Govern de la Generalitat en les mesures que configuren l’Estatut de l’artista.
Així mateix, la institució aposta per la creació d’un observatori mancomunat, ja que les dades dels sectors culturals disponibles avui en dia continuen sent les mateixes que hi havia a finals del segle passat. En aquesta línia, assenyala que cal fer una reflexió sobre els efectes de la digitalització i plantejar la comptabilització de les noves manifestacions i usos culturals actuals.
El compromís d’elevar un 2% el total del pressupost de la Generalitat destinat a la cultura en un període màxim de quatre anys i el mecenatge són altres temes d’especial interès per al Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.
