La fira d’editorials independents Liberisliber de Besalú ha decidit plegar davant la desídia de les diferents administracions públiques. Els directors del certamen, Miquel-Àngel Codes Luna i Jordi Fernández, expliquen que porten anys reclamant trobar una fórmula que els permeti treballar amb unes “mínimes condicions” i saber amb “temps suficient” els recursos de què disposaran. “Però aquestes administracions consideren –les que han contestat– que no, que la fira i el festival no s’ho valen”, lamenten.
Constants negatives
En un comunicat, els responsables de Liberisliber, nascuda el 2010, diuen entendre com funciona el sistema a l’hora de repartir ajuts, però no accepten els “greuges comparatius”, però descarten entrar en detalls per denunciar el fons de la qüestió. Segons ells, les polítiques culturals del país pateixen un “primer mal” que és “l’infrafinançament. Però n’hi ha un altre que consideren més greu: “què es fa amb el que es té”.
En aquest sentit, Codes i Fernández llisten cinc constants “molt negatives” que s’han anat repetint “com a mínim” durant l’última dècada. Una és la tendència a escoltar “sobretot” a l’anomenat “oligopoli cultural” per sobre de la resta. Una altra és la “incapacitat o manca de voluntat de sortir de les inèrcies adquirides durant anys i la conseqüent manca d’ambició i imaginació”.
També enumeren el “menyspreu palmari cap al territori” i la “fabulosa facilitat de redactar plans estratègics i seguidament incomplir-los”. Finalment, citen com a constant negativa “la ignorància o manca de sensibilitat –per part d’alguns dels màxims responsables de la cultura d’aquest país– de tot allò que ateny el fet cultural més enllà de lectures purament economicistes”.
Per tot plegat, els directors de Liberisliber entenen que “cal una sacsejada i cal que es produeixi ja. La situació era molt crítica i la pandèmia actual únicament ha fet que portar-la al límit”.
Aturada amb la porta oberta
Codes i Fernández asseguren que tenen la motivació, l’entusiasme i les ganes de seguir “de sempre”, però que “malauradament això no és suficient”, malgrat les xifres creixents de la fira avalen l’esdeveniment.
“Hem decidit parar, tenir cura de nosaltres mateixos: ras i curt, no volem tornar a viure les situacions extremes que vivim cada any per culpa de no saber amb quins recursos comptem fins poques setmanes abans de la inauguració (en el millor dels casos)”, argumenten. En aquest sentit, recorden que el certamen “s’ha fet gran”, compta amb la implicació de moltes persones, i requereix temps per organitzar-lo.
Amb tot, Miquel-Àngel Codes Luna i Jordi Fernández deixen la porta oberta a nous projectes: “No sabem com, quan, ni on, però us prometem que l’esperit de Liberisliber seguirà viu d’una manera o altra”, apunten.
