Pepe Serra, Laura Borràs, Alba Vergés, Vicenç Martínez Ibáñez i Josep Antoni Ramos-Quiroga.
El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus i el Museu Nacional d’Art de Catalunya han segellat un conveni de col·laboració per realitzar diferents accions destinades a explorar les potencialitats de l’art com a eina perquè pacients i familiars gaudeixin dels seus beneficis terapèutics i emocionals.
Ambdues institucions treballen conjuntament des de fa més d’un any per tal de difondre el patrimoni cultural, fer més humana i agradable l’estada a la Vall d’Hebron, i procurar que els usuaris de l’hospital aconsegueixin beneficis terapèutics a través dels valors i benestar que pot aportar l’art.
La iniciativa s’emmarca en un programa transversal recentment aprovat per l’Institut Català de la Salut que busca avançar en l’aprofitament del valor terapèutic de les diferents disciplines artístiques i culturals. En aquesta línia, posa en valor els museus i les institucions culturals com a actius de salut; és a dir, com a agents amb potencialitat de ser beneficiosos per a la salut de la ciutadania. La creació conjunta d’accions que combinin perspectives i metodologies de les arts amb la pràctica sanitària pot comportar noves opcions terapèutiques a l’abast dels professionals de salut.
Pel que fa el MNAC, el projecte s’emmarca dins de la seva estratègia i la labor que desenvolupa per orientar-se als visitants, transformant l’equipament en un espai inclusiu per arribar a sectors més amplis de la societat. El museu treballa per trencar barreres –socials, econòmiques, de coneixement, etc.– i reforçar la seva dimensió social convertint-se en un espai per a totes les minories que conformen la realitat social.
La cultura com a farmàcia de l’ànima
“El museu és un servei públic que s’orienta al visitant. Ens preocupa donar accés als col·lectius i a les minories que no hi tenen accés i treballem per incrementar la nostra dimensió social. La gran revolució pendent és exercir de connectors entre les persones i ser un punt de trobada per a tota la societat”, va assenyalar aquest dilluns en la presentació del projecte el director del MNAC, Pepe Serra.
“La nostra vocació és de servei públic, som un ens social i hem d’obrir les façanes als nostres barris. Estem molt contents de poder donar salut i que els ciutadans gaudeixin dels beneficis de l’art i la música”, afirmava per la seva part el gerent de Vall d’Hebron, el Dr. Vicenç Martínez Ibáñez.
La consellera de Cultura, Laura Borràs, va expressar la satisfacció per aquest projecte, ja que ”confirma que la cultura té una dimensió social importantíssima; ajuda a cohesionar, a integrar i que fins i tot cura o ajuda a curar. Nosaltres estem molt convençuts d’aquest valor social de la cultura”, va dir en la presentació.
“El Museu Nacional ha treballat de manera molt intensa projectes com aquest, que intenten trencar les fronteres físiques dels museus i ajuden a què la cultura faci de farmàcia de l’ànima, en determinats moments. Aquesta experiència constata que tenim força camí cap al treball conjunt, de transversalitat de la cultura”, afegia Borràs.
Per la seva part, la consellera de Salut, Alba Vergés, va destacar que es tracta d’un projecte que ”entusiasma” els dos departaments, i es va mostrar convençuda que la cultura pot aportar molta potencialitat i beneficis pels pacients. ”Amb l’art pots aconseguir una salut i un benestar millor”, va assenyalar.
Vergés també va recalcar que el projecte forma part d’un programa més ampli de col·laboració entre Salut i Cultura: “A dia d’avui ja hem incorporat tots els museus de Catalunya al mapa d’actius de salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya”, va indicar al respecte.
Teràpies d’art en psicologia
El conveni de col·laboració començarà amb un projecte destinat a estudiar noves teràpies d’art en salut en l’àmbit de la psicologia. La iniciativa arrencarà amb dones que presenten un trastorn per estrès posttraumàtic, d’origen cultural divers (immigrants o refugiades) i que pateixen situacions de vulnerabilitat social. El tractament psicològic combinarà noves estratègies didàctiques del MNAC i els principis d’intervenció terapèutica pel suport emocional a situacions de fragilitat de la dona establertes per l’equip del Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap del Servei de Psiquiatria de Vall d’Hebron.
Les pacients rebran un tractament psicològic dividides en dos grups: un d’ells el realitzarà totalment a l’hospital, i l’altre es traslladarà al MNAC. L’objectiu és comprovar si el fet de ser tractades en un ambient no sanitari, com és un museu, i aplicant a les sessions de tractament els avantatges de l’art, els hi aporta més satisfacció i millora la seva qualitat de vida, i també si disminueixen els símptomes derivats de l’estrès posttraumàtic.
La voluntat del projecte és ”obtenir més evidències científiques dels beneficis de l’art en la salut i que puguin oferir-se de forma pública a les persones que atenem en un futur”, explica Ramos-Quiroga. En aquest sentit, Vall d’Hebron realitzarà un estudi comparatiu de la teràpia psicològica grupal que s’ha desenvolupat en l’àmbit hospitalari i en el museístic per tal de detectar les diferències que la variable de l’espai i l’art ha provocat. La finalitat és arribar a conclusions pràctiques que s’incorporin a nous tractaments un cop validades empíricament.
La iniciativa persegueix que les sessions al voltant del MNAC, amb estratègies multidisciplinàries, afavoreixin l’evolució clínica dels pacients i facin més fluida la relació amb les persones que els envolten. En funció dels resultats, l’experiència pot ampliar-se a altres col·lectius, com pacients amb trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) o autisme.
Iniciativa pionera
Josep Antoni Ramos-Quiroga explica aquesta és una iniciativa pionera, en la mesura que mai s’havia portat a terme amb aquest col·lectiu de dones amb estrès posttraumàtic. L’aplicació de l’art en la salut sí s’havia aplicat amb pacients amb depressió o Alzheimer, i amb resultats prometedors segons el doctor.
“Entenem el museu com un espai terapèutic, comunitari i integrador”, ressalta Ramos-Quiroga, qui afegeix que es treballa perquè la iniciativa tingui continuïtat més enllà d’aquesta teràpia concreta. En aquest sentit, el conveni entre el Vall d’Hebron i el MNAC posa els fonaments de cara a futures activitats per tal que el museu sigui percebut com un espai de tranquil·litat i recolliment. Així doncs, ambdues institucions treballaran conjuntament en la divulgació del patrimoni i altres assumptes d’interès comú relacionades amb el camp científic, social, artístic, cultural i de la salut.
El projecte conjunt de Vall d’Hebron i el MNAC es basa en concret en el model Stair Therapy, segons el qual, per recuperar-se d’un trauma és tan important la regulació emocional com treballar el funcionament interpersonal i incorporar recursos que millorin la percepció d’un mateix i la socialització, sobretot en l’aspecte de rebre i donar suport.
L’art aplicat en aquest context dins un espai com el Museu Nacional pot resultar beneficiós en la mesura que pot ajudar els pacients amb símptomes d’estrès posttraumàtic a verbalitzar records de les experiències passades amb pintures i escultures com a suport, reactivar les emocions positives i l’autoestima, reduir l’ansietat, i introduir un element lúdic en la relació entre ells al llarg de la teràpia grupal.
