Foto: Albert Cadanet / ACN
El Parlament Europeu ha aprovat aquest dimarts una esmena que obre la porta a exigir que tots els productes audiovisuals emesos a Catalunya estiguin disponibles en català. El ple ha donat llum verda a l’informe que avalua la implementació de la Directiva europea de serveis de comunicació audiovisual als estats, que inclou una esmena introduïda per l’eurodiputada d’ERC, Diana Riba, on s’exigeix “l’accessibilitat a través del doblatge, subtítols i audiodescripció […] en totes les llengües del territori on es presta el servei de comunicació”. En aquest sentit, ERC considera que l’informe posa de manifest que la Llei audiovisual espanyola és “clarament insuficient”, i confia que el document pressioni l’Estat per “redoblar esforços”.
El document defensa que la Directiva ha de tenir “un paper clau en l’estructuració d’un ecosistema audiovisual europeu basada en la protecció de la diversitat cultural i lingüística”. És per això que Riba considera que l’esmena introduïda és “crucial”, ja que demana –posant l’exemple de Catalunya– que “tots els continguts audiovisuals hagin d’estar disponibles en català mitjançant diferents sistemes d’interpretació”.
En relació amb aquesta qüestió, l’eurodiputada d’ERC denuncia la “inacció” per part de l’Estat a l’hora de transposar la Directiva europea. De fet, la Comissió ja va obrir un expedient a Espanya l’any 2022 per no implementar-la –la Directiva comunitària data de 2018–, una actuació que va acabar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Va ser precisament arran d’aquest avís que el Govern espanyol va acabar impulsant la Llei general de comunicació audiovisual, tot i que Riba comenta que aquesta “no recull l’esperit de la Directiva europea”.
Lectures errònies
A banda dels retards en la transposició de la Directiva, des d’ERC defensen que l’Estat espanyol n’ha fet una lectura errònia. “El 30% d’obra europea que es demana és una quota que indica un mínim i no pas un sostre, com ha interpretat l’Estat”, apunta Riba. Davant d’aquesta situació, la dirigent republicana insta el Govern central a “llegir bé l’informe” i a actuar en la mateixa línia que països com França o Lituània, on el percentatge s’ha incrementat.
Per a Riba, és molt important que les llengües que són oficials a cada territori “siguin considerades com a tal”, i ha subratllat que els ciutadans “han de poder tenir accés a la seva llengua”.
Un informe que arriba tard
Malgrat que l’informe s’ha aprovat aquest dimarts al Parlament Europeu d’Estrasburg, Riba opina que “es va tard” i que caldria fer progressos “immediats” per posar fi al greuge que pateixen llengües com el català, el gallec o l’eusquera a Espanya. En aquest sentit, confia que, en un període “molt proper”, el document permeti “reforçar la pressió” cap als estats perquè s’avanci cap a un marc regulador europeu.
En paral·lel, la dirigent d’ERC també confia que l’informe sigui una referència per a la Comissió Europea en el redactat definitiu de la Llei europea de llibertat dels mitjans de comunicació, que pretén protegir el pluralisme i la independència dels mitjans de comunicació de la UE i evitar conflictes d’interessos.
