L’Escola de Música Joan Llongueres de Barcelona ha iniciat els tràmits per al cessament de la seva activitat, posant fi a una trajectòria de 112 anys dedicada a l’ensenyament musical. Es tracta d’una decisió “profundament dolorosa” per a la propietat i la direcció, ja que l’Escola, guardonada amb la Creu de Sant Jordi el 2013, representa un llegat familiar centenari vinculat a la figura del pedagog, compositor i poeta Joan Llongueres.
Des de l’Escola expliquen que els darrers anys hi hagut una “davallada progressiva” del nombre d’alumnes, que atribueixen al descens demogràfic i a l’expansió de l’oferta pública, amb la qual “resulta impossible competir en igualtat de condicions”. Una situació que “s’ha vist agreujada” pel fet que, malgrat la seva vocació de servei públic, al llarg dels anys ha desenvolupat la seva tasca com a centre privat “sense cap mena d’ajut ni subvenció”.
“Amb pèrdues acumulades i la impossibilitat d’afrontar inversions imprescindibles a les instal·lacions, la viabilitat econòmica del projecte s’ha tornat insostenible”, assenyalen en un comunicat. Durant més d’un any, la propietat i la direcció de l’Escola de Música Joan Llongueres han mantingut converses amb diverses entitats culturals i educatives per poder donar continuïtat a la seva activitat, però “cap de les opcions ha estat viable”.
L’EMIPAC carrega contra les administracions públiques
L’associació d’Escoles de Música d’Iniciativa Privada de Catalunya (EMIPAC) ha lamentat el tancament d’un centre considerat un “referent” de la pedagogia musical a Catalunya. “Hem assistit i malauradament continuarem assistint, a un degoteig de tancaments d’escoles de música, sempre davant la indiferència de les administracions locals i educatives”, afirma en un comunicat.
L’entitat defensa que les més de 80 escoles de música privades autoritzades pel Departament de Cultura “fan una aportació fonamental a la cultura de base i de cohesió social a les seves comunitats que no ha estat mai reconeguda com cal, sent sistemàticament ignorades i menystingudes per les administracions públiques”. En aquesta línia, assenyala que desenvolupen la seva activitat amb una “escassetat crònica de recursos i sense cap mena de suport i amb una burocràcia excessiva que no ajuda”.
“Els titulars d’aquestes escoles no són grans empresaris, ni multinacionals, són músics, emprenedors que han lluitat i lluiten cada dia per continuar el seu projecte; són associacions, cooperatives, fundacions, autònoms o microempreses que treballen amb compromís i vocació social per apropar la música a les seves comunitats, i que són discriminades pel sol fet de ser d’iniciativa privada”, critica l’EMIPAC.
“Si volem que aquestes iniciatives que donen vida i enriqueixen l’educació i la cultura del nostre país puguin continuar, és hora que les bones paraules per part de l’administració es tradueixin en accions concretes i efectives”, rebla l’associació.
