Aquest dilluns va morir als 84 anys el filòleg, historiador i crític literari Joaquim Molas, un dels acadèmics més influents en l’àmbit de la llengua i la literatura catalanes.
Nascut el 1930 a Barcelona, es va iniciar en l’estudi de la literatura medieval, però en la dècada de 1960 es va decantar per la literatura contemporània.
El 1969, Molas va ocupar la primera càtedra de Llengua i Literatura Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1982 va passar a exercir-la per a la Universitat de Barcelona. Entre 1982 i 1983 va dirigir l’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació.
Joaquim Molas va ser responsable de l’àrea de literatura de la Gran Enciclopèdia Catalana, i el 1965 va iniciar el Diccionari de literatura catalana, que en la fase definitiva va ser dirigir per Josep Massot fins a la seva publicació el 1979. A més, va liderar els cinc darrers volums de la Història de la literatura catalana (1986), endegada per Martí de Riquer i Antoni Comas.
Molas va fundar la revista Els Marges (1974), i va ser membre del consell de redacció de publicacions com Serra d’Or (1965-1977), Recerques (1970-1987) o l’Anuari Verdaguer (des de 1986).
Guardons i reconeixements
L’any 1984 va aconseguir el Premi Crítica Serra d’Or en història literària per la seva obra La literatura catalana d’avantguarda, 1916-1938, i el 1997 va repetir, però en la modalitat de crítica literària, per Obra Crítica I, que també va rebre el Premi Lletra d’Or del 1996. La seva continuació, Obra Crítica II, va guanyar el Crítica Serra d’Or en estudi literari l’any 2000.
A banda, Joaquim Molas va ser distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1998), la Creu de Sant Jordi (1999), la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona (2002) i la Medalla d’Or de la Generalitat (2003).
