La incertesa de com i quan obriran els cinemes posa a les distribuïdores de pel·lícules en un dilema: arriscar-se a estrenar just quan obrin les sales o esperar fins després de l’estiu quan el mercat cinematogràfic s’hagi estabilitzat. Per recuperar la normalitat, però, es necessita una cartellera potent per atraure el públic. “Tots tenim dubtes que la gent respongui, però les sales necessiten pel·lícules”, diu a l’ACN el responsable de producció d’A Contracorriente Films, Fernando Riera. El retard de grans estrenes de Hollywood i els dubtes de negoci de distribuïdores locals per les reduccions d’aforament dibuixen un juliol amb menys oferta, però amb més oportunitats per al cinema independent.

“O apostem nosaltres i comencem a posar pel·lícules que atraguin el públic o de cap manera aconseguirem trencar aquest cercle viciós”. Aquest és el posicionament d’A Contracorriente Films, la distribuïdora de cinema barcelonina que nodrirà de més estrenes les primeres setmanes de sales obertes a l’Estat.

Es preveu que sigui a partir del 26 de juny, tot i que les distribuïdores avisen que amb un terç de l’aforament pocs cinemes podran obrir les portes. Un 50% d’aforament ho consideren una mesura “raonable” i viable per a la rendibilitat de les seves pel·lícules.

La primera estrena important que faran serà La lista de los deseos, el 3 de juliol, i mantindran una estrena cada setmana. “Entenem que hi haurà gent amb aprensió, i que serà progressiu, però que poc a poc anirem perdent la por a entrar en espais tancats i gaudir de l’entreteniment”, sosté el distribuïdor d’A Contracorriente, Fernando Riera.

Sobre si faltarà contingut a les cartelleres, considera que és una possibilitat, però que espera que els companys del sector “segueixin” la seva tendència. “El que és previsible és que hi hagi menys quantitat de pel·lícules, però esperem que siguin suficients i interessants com perquè el públic torni al cine”.

Comparteix aquesta visió Enrique Costa, distribuïdor d’Avalon, que estarà “al costat dels cinemes” quan obrin oferint novetats, des d’Under the Skin, El glorioso caos de la vida o Matthias & Maxime de Xavier Dolan. La reducció d’aforament condiciona les pel·lícules que s’estrenaran les primeres setmanes o mesos després de la reobertura. “No totes les pel·lícules es poden permetre moure’s en aquesta nova dimensió d’aforament, això ho ha canviat tot”, assegura Costa.

Per això, les produccions per a un públic més adult les deixaran per a dates més llunyanes, en previsió que el públic jove sigui “menys temorós a la pandèmia”. Els calendaris de les distribuïdores s’han reestructurat de dalt a baix.

Hollywood vs. cinema independent

Les pel·lícules dels grans estudis nord-americans com Disney o Warner són el reclam per al públic de masses. En l’àmbit internacional es marca com a data clau el 17 de juliol amb l’estrena de Tenet, la nova pel·lícula de Christopher Nolan, primera superproducció prevista després de la crisi del coronavirus. El calendari de Hollywood dependrà de la desescalada als Estats Units, una previsió que es perfila més tardana i que influeix en les cartelleres d’arreu del món.

Alguns estudis com Sony s’han mostrat més prudents i han anat retardant les estrenes previstes. “En la mesura que els grans estudis internacionals posposin més enllà de l’estiu, a Espanya es tirarà de material domèstic o pel·lícules europees”, opina Riera. Les grans majors, doncs, seran les que entrin “més a poc a poc amb novetats”, ja que estan condicionades per un mercat global.

Fins aleshores, “seran les distribuïdores independents les que oferiran les estrenes”, considera Miguel Ángel Pérez, fundador de Surtsey Films. “Però no et preocupis, que quan les multinacionals vegin que hi ha possibilitat de negoci es tiraran de cap a estrenar pel·lícules”, ironitza. En el seu cas, “aniran com uns valents” a treure produccions de seguida que obrin els cinemes, com Todo pasa en Tel Aviv, amb la qual es van quedar amb la mel als llavis per estrenar-la el 13 de març amb Barcelona empaperada de cartells publicitaris.

Al parer de Javier Asenjo, distribuïdor d’Elamedia, fins que no obrin els centres comercials les multinacionals “no se la jugaran”, ja que la inversió feta i la possible pèrdua és molt més gran. Aquesta distribuïdora considera que tenir menys competència en la cartellera és una oportunitat per al cinema independent. En el seu cas, aposten per estrenar Blanco en blanco el 31 de juliol, pel·lícula que tenien preparada per llançar el 20 de març, sent “optimistes” que durant el mes de juliol el públic hagi guanyat confiança per asseure’s a la butaca.

En canvi, el títol “estrella” que tenien marcat per al juny, El centro del horizonte, l’han passat a l’any que ve. Aquest moviment és el que faran moltes distribuïdores amb projectes en els quals han dedicat més pressupost, per tal d’assegurar en un futur el retorn de la inversió. Per arriscar-se, el que demanen els distribuïdors és que s’ampliïn el nombre de sales d’un cinema que exhibeixen la cinta i que es mantingui més setmanes en cartellera, per tal de compensar la limitació d’aforament.

En un punt entremig es posiciona Caramel Films, que davant la “incògnita” del que passarà han decidit esperar a estrenar Arab blues a finals d’agost o setembre. Segons el seu distribuïdor, Enrique González Kühn, les claus perquè la gent vagi als cinemes és que la cartellera sigui potent i que les mesures que prenguin les sales facin sentir la gent segura. “Hi haurà d’haver estrenes fortes a l’estiu i el problema és que moltes d’elles s’han retardat”, apunta.

Produccions com Mulan o James Bond són les que “porten la gent en massa al cine”, i el cinema independent “funciona en paral·lel”. González Kühn creu que la cartellera serà més curta que la quinzena de cintes habituals, perquè “a veure qui és el llest que es llança primer”, tenint en compte la inversió en publicitat que s’ha d’executar normalment un mes abans de l’arribada a cartell.

L’altre condicionant serà la diferent entrada dels territoris a les fases de la desescalada. Mentre Barcelona i Madrid no puguin obrir cinemes, les distribuïdores no oferiran estrenes, ja que les dues capitals suposen al voltant del 50% de la facturació.

Acumulació a la tardor

El problema de les empreses que decideixin posposar les estrenes serà la sobresaturació d’oferta entre octubre i març. Els distribuïdors preveuen un problema greu d’accés a les sales, amb dificultat per encabir títols independents. “Els cines estaran morts de gana i voldran posar tot el que faci molts diners”, apunten des de Caramel Films.

Distribuïdors com Ramon Térmens, de Segarra Films, auguren problemes per al producte independent des d’un inici, partint del fet que el mercat estatunidenc domina el 85% de l’oferta. “És una lluita complicada aconseguir sales, i si a sobre estan a la meitat d’ocupació encara es fa més difícil”, assenyala. La seva aposta prevista per al juny, La dona il·legal, es trasllada a l’octubre.

Térmens alerta del gran perill que suposa que el cinema de poble, de l’interior, el de versió original, sigui el que pateixi més. “Ja he sentit veus de cinemes que no la tenen gens clara. Els cines dins dels centres comercials podran tirar, però els altres fan patir una mica més”, assegura.

Sense festivals on comprar

Una altra preocupació per aquells que es dediquen a escollir pel·lícules per exhibir és la falta de plataformes on ensumar-les. L’absència del Festival de Canes és la més sonada per als programadors. “Què és el que estrenarem al 2021? A mi em preocupa molt, quins títols atractius per al públic podrem tenir”, diu Enrique Costa d’Avalon. Un neguit que comparteixen tots, i que els porta a preguntar-se quin Paràsits o Los miserables de torn hi haurà l’any que ve.