El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, han escenificat la tornada de les Illes a l’Institut Ramon Llull. De moment, encara no es una reincorporació completa, sinó a les activitats de l’IRL mitjançant un conveni de col·laboració per a la programació d’un seguit d’activitats conjuntes mentre es tramita el reingrés definitiu al Consorci.
A més de la presidenta i el president d’ambdós territoris, han signat el conveni la consellera de Cultura balear, Ruth Mateu, i el seu homòleg català, Santi Vila. L’acte ha tingut lloc al Santuari de Cura, escenari on, mitjans del segle XV, el frare franciscà Pere Joan Llobet va fundar una escola al cim del Puig de Randa per promoure el coneixement del pensament de Llull.
Reentesa i retrobada
En la seva primera trobada oficial, Puigdemont i Armengol han coincidit a remarcar el “retorn a la normalitat” en les relacions entre Catalunya i Balears, i han destacat com a primera passa la reincorporació a l’Institut Ramon Llull.
“Amb aquest acord, que avui solemnitzem amb emoció, constatem una voluntat de reentesa i retrobada, que els nostres conciutadans tant esperaven”, ha afirmat Carles Puigdemont. El president català també ha agraït “l’esforç de molta gent que ha aguantat en temps difícils i no ha desconnectat mai del que representava aquest univers lul·lià de relacions entre les Illes Balears i Catalunya”.
“Tornam, un cop més, a estrènyer els poderosos vincles que sempre hi ha hagut entre les dues comunitats, vincles entre germans que mai s’haurien d’haver romput. A partir d’aquest moment, l’objectiu és treballar i col·laborar de nou per a la promoció internacional dels creadors catalans i els de les Illes Balears”, ha assenyalat la presidenta balear.
“És necessari tornar-ho a recordar: compartim una mateixa llengua i molts de trets culturals i històrics, i per això hem d’aconseguir aplegar forces i fer feina plegats en un ambient de respecte i concòrdia. Som conscients que vivim a una societat on la riquesa pluricultural i el mestissatge són una realitat, però també volem mantenir les nostres arrels. I les volem donar a conèixer al món”, ha afegit Francina Armengol.
Activitats per al 2016 i 2017
L’acord contempla la realització aquest any d’activitats per promoure i projectar la llengua i la cultura comuna, així com també la previsió de nous projectes a desenvolupar a partir del 2017.
Algunes d’aquestes activitats conjuntes, de fet, ja s’havien posat en marxa, com amb la intervenció de Miquel Barceló a la Bibliothèque Nationale de France, a París (22 de març-28 d’agost), amb l’obra Le Grand Verre de terre. Vidre meravelles, en homenatge a Ramon Llull, o amb la participació d’autors balears a la Fira del Llibre de Varsòvia (16-22 de maig), on la literatura catalana és la convidada especial.
Per als propers mesos, l’acord preveu reforçar el programa d’activitats culturals als departaments universitaris de l’exterior on s’ensenya català; incloure una companyia de teatre de les Illes al programa Avignon à la Catalane de juliol en el marc del Festival Avignon le OFF; i la participació d’una o vàries formacions balears a la Fiesta des Suds, el festival de música popular de Marsella. A banda, també es preveu la participació a la Fira del Llibre de Frankfurt en un estand conjunt i l’exposició Ramon Llull, 700 anys de missió, promoguda pel Bisbat de Mallorca en el marc de l’Any Llull, i que s’exhibirà al Palazzo de la Conselleria a Roma.
Per assegurar el compliment dels compromisos, es crea una comissió paritària de seguiment en la qual participen dos representants de l’Institut Ramon Llull i dos representants de la Conselleria de Cultura balear, la qual es reunirà dos cops l’any.
Antecedent de reingrés
Els governs català i balear, amb Jordi Pujol i Francesc Antich com a presidents, van crear l’Institut Ramon Llull el 5 d’abril de 2002 per difondre a nivell internacional la llengua i la cultura feta en aquest domini lingüístic. El 2004, però, es va produir la primera sortida del Govern balear, aleshores presidit per Jaume Matas. El 2008, altre cop amb Antich com a president, es va reincorporar, fins que un nou canvi de Govern en va provocar una nova sortida el desembre de 2012, sota presidència de José Ramón Bauzá.
El passat juliol, un mes després de prendre possessió, el nou Executiu de Francina Armengol va aprovar iniciar els tràmits per demanar el reingrés a l’IRL. La primera passa es va fer al novembre quan els aleshores consellers de Cultura, Ferran Mascarell i Esperança Camps, van signar el protocol de reincorporació.
Nous estatuts de l’IRL
Perquè es puguin reincorporar les Illes a l’Institut Ramon Llull formalment, abans s’hauran de retocar els Estatuts aprovats el gener de 2014, els quals feien efectiva la incorporació de l’Ajuntament de Barcelona a la institució i la sortida de les Balears. L’actual text, però, ara no contempla l’adhesió d’administracions o entitats de fora de l’àmbit territorial de Catalunya.
