Cesáreo Sánchez Iglesias, Sebastià Portell i Joxemari Carrere [foto: AELC].

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l’Asociación de Escritores en Lingua Galega (AELG) i l’Euskal Idazleen Elkartea (EIE) exigeixen a les institucions nacionals, estatals i internacionals “el cessament de qualsevol atac” contra les respectives llengües. Així ho indiquen en la Declaració de Palma, signada per les tres entitats aquest dimecres, on també defensen les altres llengües minoritzades o minoritàries de l’Estat.

Les tres integrants de la Federació d’Associacions d’Escriptors Galeusca feia deu anys que no es reunien. Amb la trobada de Palma, celebrada a Ca n’Alcover, Galeusca ha explicitat la voluntat i determinació per reprendre l’activitat i refermar els seus compromisos.

En el manifest, AELC, AELG i EIE reclamem el “ple desenvolupament” de la normalització del català, el basc i el gallec, i la seva promoció a través de polítiques i programes de foment de la creació literària i la traducció. A més, insten les institucions culturals dels sistemes literaris català, basc i gallec a “treballar colze a colze en la normalització de les relacions” entre les tres cultures, i també en l’àmbit estatal i internacional.

Cesáreo Sánchez Iglesias, president de l’AELG; Joxemari Carrere, representant de l’EIE, i Sebastià Portell, president de l’AELC, han estat els encarregats de llegir la Declaració de Palma.

“Galeusca és més necessària que mai”

Durant la presentació del manifest, Sebastià Portell ha subratllat “la regressió que està patint la llengua catalana en el conjunt dels Països Catalans”, i ha fet esment als atacs rebuts al País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord, que ha qualificat de “preocupants”, a més d’altres reculades a nivell institucional a Catalunya.

Portell també ha reclamat una aposta per la professionalització dels autors i traductors en llengua catalana, ja que “només el 22% poden viure de la seva activitat”, segons un estudi encarregat per l’AELC l’any passat. Per contra, Portell ha dit que “l’escriptura en català es troba que millor que mai, tant en estils com gènere i territori: mai no s’havia publicat tant com ara”, ha subratllat

Per la seva part, Cesáreo Sánchez Iglesias, ha afirmat que “Galeusca és més necessària que mai, ja que els centralistes i espanyolistes hegemonistes necessiten una cura d’humilitat, que vagi en contra de la seva supèrbia”. Al seu torn, Joxemari Carrere ha apuntat que “hem de canviar la percepció que som llengües perifèriques: les nostres són i han de ser les llengües centrals en els nostres territoris”.

Antecedents

El 1984 es va celebrar el primer encontre d’escriptors gallecs, bascos i catalans, al qual van seguir una trentena més de trobades celebrades fins al 2014 en diferents territoris (Barcelona, Pontevedra, la Corunya, Palma, Castelló, Andorra, Pamplona, Bilbao…).

L’any 2008, l’AELC, l’AELG i l’EIE van signar a Poblet la constitució de Galeusca, que representa prop de 2.800 autors literaris, tant escriptors com traductors.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram