L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, al Pallars Sobirà, aquest any celebra el 30è aniversari. Durant aquest temps, l’equipament s’ha dedicat a la recuperació, restitució i difusió de l’etnografia. El director de l’Ecomuseu, Jordi Abella, explica que des de l’inici l’objectiu va ser “crear una infraestructura patrimonial i cultural molt vinculada al territori” i fer “accions de conservació, gestió, dinamització del territori i dels seus recursos patrimonials, siguin materials o immaterials”. Abella diu que l’objectiu era ensenyar i obrir al públic alguns espais i ara, amb
Jordi Abella fa repàs d’aquests 30 anys amb l’ACN i recorda que el país ha viscut crisis econòmiques, processos polítics complexos, una pandèmia i altres canvis convulsos que han afectat directament l’Ecomuseu. Totes aquestes situacions han obligat a reinventar-se, buscar noves estratègies de gestió i crear nous models d’acció, diu el seu director.
L’Ecomuseu és membre de la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran. Abella explica que formar part de xarxes sòlides ha de servir per reivindicar també que “el Pirineu necessita equipaments dignes, estables, i que funcionin durant tot l’any”, i ajudin a dinamitzar el territori.
Els primers equipaments que es van incorporar a l’Ecomuseu per ensenyar-los i fer-los visitables van ser la Serradora d’Alós i el Conjunt monumental de Son com a radials. Posteriorment, van començar a gestionar el monestir de Sant Pere del Burgal, Sant Pere de Sorpe o Santa Maria d’Àneu. Més endavant van incorporar experiències com visites guiades a una formatgeria o fer de pastor. Jordi Abella ha destacat que han fet una evolució i han incorporat nous espais, però sobretot “una nova mirada”, que es reflecteix en fer activitats més vivencials.
Una de les línies de treball de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu és la recuperació, promoció i reivindicació de l’artesania pirinenca com a producte de qualitat amb grans possibilitats per activar nous mercats. Com a suport territorial treballen amb l’Espai Ermengol de la Seu d’Urgell, la Casa de la Sal de Gerri o amb el Museu dels Esclops de Meranges (Cerdanya).
