El jutge de l’Audiència Nacional Ismael Moreno ha imputat 14 ens televisius en el procediment denominat ‘la roda’, en què s’investiga el suposat frau pel qual es van obtenir ingressos milionaris pels drets d’autor de continguts musicals emesos en programes nocturns.
Estan imputats els grups Atresmedia, Mediaset i RTVE, i les televisions autonòmiques d’IllesBalears, Andalusia, Aragó, Astúries, Canàries, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Comunitat de Madrid, Extremadura, Galícia i País Basc.
Moreno els atribueix un delicte de corrupció en els negocis mitjançant organització i/o grup criminal. El magistrat xifra el frau total en 100 milions d’euros només en el període investigat, de 2006 a 2011.
El frau
El cas s’investiga des del 2016, després que diferents entitats i socis de la Societat General d’Autors i Editors denunciessin que un grup de socis realitzava actuacions irregulars.
En la interlocutòria, Ismael Moreno explica que el frau de ‘la roda’ consistia en registrar fraudulentament suposades modificacions d’obres originals com si es tractessin de noves, en la major part dels casos sense cap variació respecte a l’autèntica i original, i en d’altres amb lleugeres modificacions.
Quan les televisions emetien aquestes obres de matinada, es generaven uns drets d’autor que cobraven els investigats, quan en realitat “l’obra és la clàssica original sense cap tipus de variació”, segons Moreno.
El jutge instructor assenyala que els investigats podrien haver estat actuant en connivència amb treballadors de productores de televisió, de manera que “els abonarien comissions perquè el seu repertori es difongués en hores nocturnes, amb preferència a altres obres”.
A més, per evitar ser detectats i aparèixer sempre com a beneficiaris, els denunciats cedien els seus drets d’autor a familiars, cònjuges, fills o creant societats o productores, afegeix la interlocutòria.
El paper de les TV
Ismael Moreno ha decidit imputar les televisions basant-se en l’informe del fiscal. El magistrat considera que l’activitat delictiva “no podria desenvolupar-se sense l’actuació concertada amb les diferents cadenes televisives en què s’emeten els repertoris musicals”. Segons ell, les cadenes “estarien actuant en connivència amb els investigats, ja que la seva intervenció estaria dirigida a recuperar part dels diners que abonen anualment a la SGAE per l’ús del repertori”.
En aquest sentit, Moreno explica que l’origen de l’actuació anomenada ‘retorn’ es troba en la creació d’editorials musicals per part de les televisions amb les quals “pretenien rebaixar els diners” que paguen a la SGAE. “A finals d’any, si les cadenes registren cançons que elles mateixes emeten, han de cobrar una sèrie de drets d’autor que rebaixen substancialment la xifra total que abonen a la societat d’autors”. Habitualment es queden un 50% i l’altra meitat se’n va a compositors, intèrprets, productors i empreses cessionàries.
La interlocutòria indica que la responsabilitat penal que es pugui imputar a les persones de les TV que van realitzar les negociacions i als investigats fins al moment també ha de transcendir “als ens televisius implicats”, ja que “no van activar ni aplicar cap protocol dirigit a evitar la comissió de fets delictius, ni van implementar eficaçment mecanismes de control o reacció idonis per detectar les actuacions criminals comeses”.
D’aquesta manera, afegeix Ismael Moreno, es va permetre l’emissió de repertoris musicals “no amb criteris de qualitat, obtenció d’audiències o altres fins lícits per a tals ens televisius, sinó amb un objectiu de caràcter defraudador”.
