L’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) ha presentat el primer decàleg per combatre la “precarietat estructural” que pateix el sector. El document ha estat dissenyat amb l’objectiu de transformar les condicions laborals i professionals del sector cultural per combatre la precarietat i defensar unes condicions de treball justes, dignes i sostenibles.
“Distingim tres potes de les professions de la cultura: les artístiques, les tècniques, i les de gestió. Tot i que les dues primeres també són precàries, el problema principal és que molt poca gent pensa en la de la gestió, i és just on el decàleg vol incidir”, assenyala David Roselló, de la junta de l’APGCC.
“Hem de treballar per ser exigents amb institucions, amb empreses i amb nosaltres mateixos/es com a professionals”
El Decàleg per la dignitat laboral i professional de la gestió cultural a Catalunya també ha estat concebut per promoure el reconeixement a una professió essencial per al desenvolupament cultural del país. A més, es planteja com una “crida a l’acció” a tots els agents implicats (professionals, institucions i organitzacions) per garantir-ne el ple compliment i la millora de les condicions laborals del món de la cultura.
“Ara toca implementar aquest decàleg. El risc és que es quedi només en el primer pas, en l’elaboració del document. Hem de treballar per ser exigents amb institucions, amb empreses i amb nosaltres mateixos/es com a professionals”, subratlla Roselló.
Els deu punts que contempla el document elaborat per l’APGCC, són:
- El paper rellevant de la cultura i de la seva gestió.
- El dret de treballar en equips complets, qualificats i competents.
- El dret i el deure a una contractació digna.
- El dret de rebre i el deure de proporcionar una retribució justa.
- El dret de gaudir i el deure de proporcionar unes condicions de treball dignes.
- El reconeixement dels estudis i la titulació en gestió cultural.
- La igualtat de drets i deures laborals.
- L’aplicació dels processos de licitació adequats.
- El reconeixement màxim de la proposta tècnica i la trajectòria professional.
- La valoració de l’especificitat.
L’elaboració del document sorgeix de la necessitat d’oferir a les administracions, entitats i professionals eines pràctiques per defensar i millorar les condicions de treball en el sector. A banda de denunciar la “precarietat estructural” que pateixen molts professionals de la gestió cultural, també proposa una sèrie de principis i línies d’acció amb una “mirada propositiva”.
“La majoria de situacions de precarietat es donen dins de la llei”
La presentació del decàleg va tenir lloc dijous al Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de Barcelona, i va comptar amb Eva Soria, directora d’innovació, coneixement i arts visuals de l’Institut de Cultura de Barcelona; Mireia González, de Cultura i Lleure en Lluita; Natalia Carminati, presidenta de la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC) i Pep Montes, gerent de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec).
Els ponents van coincidir en què la precarietat o falta de dignitat professional es troba en el marc de la llei. “La majoria de situacions de precarietat es donen dins de la llei. No és que la llei s’incompleixi, és que fins i tot aplicant la llei es donen situacions de precarietat. Amb el decàleg apel·lem a l’ètica”, apunta al respecte David Roselló.
