L’Acadèmia del Cinema Català ret homenatge a Montserrat Casals i Baqué, més coneguda com a Elena Jordi (Cercs, 1882 – Barcelona, 1945), estrella del vodevil, empresària teatral i directora de cinema. Jordi va dirigir, produir i protagonitzar una pel·lícula perduda, Thais (1917-1918), convertint-se en la primera directora de cinema de l’Estat espanyol, avançant-se uns anys a la valenciana Helena Cortesina, que va dirigir Flor de España (1921).
Per tal de reivindicar la seva figura i de passada exigir més recerca sobre les dones pioneres del cinema, l’Acadèmia ha impulsat tres accions per visibilitzar el valor d’Elena Jordi en la història.
La primera és la creació d’un itinerari virtual escrit per Josep Cunill, el seu biògraf, que recupera espais de la ciutat de Barcelona vinculats a la seva carrera: de l’estanc a la Boqueria a les productores Studio Films i Hispano Films, passant pel Gran Teatro Español (l’actual Sala Barts) i altres indrets que recorden l’efervescència cultural de la ciutat, en la qual Jordi va ser una de les seves protagonistes i promotores.
La segona acció és la creació d’un Fons Elena Jordi al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya, format per 56 fotografies, articles i documents, la majoria aportats per Josep Cunill, que ha fet donació de la seva col·lecció particular.
Finalment, l’Acadèmia ha demanat a la Regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona la correcció de la placa ubicada a la plaça del Poble Nou que porta el seu nom, la plaça Montserrat Casals, per incorporar “directora de cinema” a la seva descripció, ja que ara només està identificada com a artista i empresària.
Recuperació del patrimoni cinematogràfic
Aquesta reconeixement a Elena Jordi se suma a les cinc accions dutes a terme els darrers anys per l’Acadèmia del Cinema Català en la línia de la recuperació patrimonial.
El 2016 va posar el focus en la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, escenari de la pel·lícula Campanadas a medianoche, i convertit en lloc de pelegrinatge pels estudiosos i seguidors del seu director, Orson Welles.
L’any següent es va reivindicar la importància dels Estudis Balcázar i d’Esplugas City, referents de la indústria cinematogràfica durant els anys 60 i 70, essencials per entendre el fenomen dels spaghetti-westerns rodats i produïts al país.
El 2018 va ser el torn dels primers estudis de cinema sonor de l’Estat espanyol, els Orphea Films i els Estudis Trilla, ubicats a la muntanya de Montjuïc.
El 2019, l’Acadèmia es va sumar al reconeixement de la UNESCO a Terrassa com a ciutat creativa en l’àmbit cinematogràfic.
Finalment, l’any passat va retre homenatge a les 13 sales de cinema encara actives que van iniciar les seves projeccions fa més de 100 anys, amb un catàleg en suport digital una placa commemorativa als tretze cinemes.
