L’Acadèmia del Cinema Català reivindica el moviment cineclubista com a “patrimoni cinematogràfic essencial” del nostre país amb un acte aquest dimecres al Cinema Edison de Granollers.
L’ACC destaca que el cineclubisme està en permanent creixement de públic arreu del territori i suposa una “ferma aposta” per incrementar l’oferta cinematogràfica en llengua catalana a les pantalles del país, en versió original, subtitulada i doblada. En aquesta línia, ressalta que actualment Catalunya és el territori de l’Estat amb més densitat de cineclubs, 59 de federats.
L’homenatge
Aquest 2022, l’Acadèmia dedica la seva acció de recuperació del patrimoni al cineclubisme, i ho fa a través d’una recerca dels cineclubs més longeus del país, una investigació que ha permès reconstruir una part de la història del cinema català. El resultat de la recerca, elaborada per Tariq Porter, es presentarà dimecres a Granollers, a la seu del cineclub més antic del país.
L’acte d’homenatge arrencarà amb una conversa sobre paper dels cineclubs en el moment de la seva creació, en l’actualitat i de cara al futur. Hi participaran Emma Fernández, presidenta de la Federació Catalana de Cineclubs i del Cineclub Barcelona Espai de Cinema; Anna Lati, del Cineclub del Diable de Martorell, i Ricard Caussa, del Cineclub de l’Associació Cultural Granollers, moderats per l’acadèmic Roc Villas, exdirector de la Filmoteca de Catalunya.
Durant l’acte, la presidenta de l’Acadèmia, Judith Colell, lliurarà als deu cineclubs més antics de Catalunya un cartell especialment dissenyat pel cartellista David Torrents. A més, es presentarà el catàleg digital que recull la història d’aquests cineclubs: el Cineclub Associació Cultural de Granollers (fundat el 1950), el Cineclub Associació d’Enginyers de Catalunya (1969), el Cineclub Centre de Lectura de Reus (1969), el Cineclub La Seu (1969), el Cineclub Manresa (1955), el Cineclub Olot (1954), el Cineclub Sabadell (1957), el Cineclub Valls (1955), el Cineclub Vic (1958) i el Cineclub Vilafranca (1968).
Recuperació del patrimoni cinematogràfic
Aquest reconeixement als cineclubs se suma a les sis accions dutes a terme en els darrers anys per l’Acadèmia del Cinema Català en la línia de la recuperació del patrimoni cinematogràfic.
El 2016 va posar el focus en la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, escenari de la pel·lícula Campanadas a medianoche, i convertit en lloc de pelegrinatge pels estudiosos i seguidors del seu director, Orson Welles.
L’any següent es va reivindicar la importància dels Estudis Balcázar i d’Esplugas City, referents de la indústria cinematogràfica durant els anys 60 i 70, essencials per entendre el fenomen dels spaghetti-westerns rodats i produïts al país.
El 2018 va ser el torn dels primers estudis de cinema sonor de l’Estat espanyol, els Orphea Films i els Estudis Trilla, ubicats a la muntanya de Montjuïc.
Un any després, l’Acadèmia es va sumar al reconeixement de la UNESCO a Terrassa com a ciutat creativa en l’àmbit cinematogràfic.
El 2020 es va retre homenatge a les 13 sales de cinema encara actives que van iniciar les seves projeccions fa més de 100 anys, amb un catàleg en suport digital una placa commemorativa als tretze cinemes.
Finalment, l’any passat es va reivindicar Elena Jordi, estrella del vodevil, empresària teatral i la primera directora de cinema de l’Estat espanyol.
