L’Acadèmia Catalana de la Música ha presentat un pla de rescat a diverses conselleries del Govern amb un paquet de mesures urgents davant la “situació límit” que viu sector, i que “posa en perill la seva continuïtat”. Un sector que, tot i la declaració de la cultura com a bé essencial per part de l’Executiu, se sent “menystingut” i denuncia que es troba “sense ajuts efectius” per ser rescatat.

El president de l’Acadèmia, Gerard Quintana, i els vicepresidents, Guillem Arnedo i Lluís Torrents, han exposat aquest dimecres l’estat actual de la indústria musical i han donat a conèixer el pla de rescat presentat als Departaments de Presidència, Cultura, Economia, Treball i Empresa.

Un sector desestructurat i desregulat

“Ens trobem amb una mancança estructural ja endèmica que ve de temps enrere”, ha dit Gerard Quintana, que considera que això fa molt difícil fer efectives les mesures que proposa el Govern, que a parer seu donen la impressió “enganyosa” de ser la solució. Però, per a ell, les mesures arriben tard i cal dotar-se d’un pla de viabilitat.

El cantant també ha criticat que, tot i la declaració de bé essencial de la cultura, el sector espera un marc normatiu que doti de sentit aquesta declaració, que d’altra manera només “esdevindrà un gest”, ha afirmat.

Quintana ha lamentat la manca d’estructuració del sector i la seva desregulació laboral. Segons ell, el sector és molt vulnerable i a més  passa per una estigmatització “des del primer moment” de la pandèmia. “Hem de mirar el futur i és incert per tots. La perspectiva de futur és preocupant. No hi ha una contractació prevista ni un canvi d’actitud pel món municipal”, ha manifestat.

“Plou sobre mullat”

Per la seva banda, Lluís Torrents ha lamentat que “plou sobre mullat”, ja que la pandèmia està afectant un sector que venia d’una crisi estructural amb una sèrie de deficiències arrossegades durant dècades, tant en l’àmbit de normativa com en de la percepció. En aquest sentit, ha precisat que “el grau d’incidència d’aquest sector és molt més gran”, i que gran part del col·lectiu fa set mesos que no treballa.

Torrents també ha lamentat que la represa de l’activitat ha estat “més per qüestió de militància i activisme cultural que no perquè això sigui realment rendible econòmicament”. Davant d’aquesta situació, ha demanat una interlocució “clara i definida” amb les administracions, especialment amb els departaments que tenen més pressupost, donat el poc pes de Cultura.

“Hem de fer el possible perquè el sector no caigui”, ha reivindicat Torrents, que considera que no tot implica demanar diners, sinó que això també inclou gestió política.

Finalment, Guillem Arnedo ha destacat que la situació dels músics és “absolutament desoladora”, perquè la reducció de l’activitat és dràstica des de l’anul·lació del Mobile World Congress, i que la perspectiva de futur és “desoladora”. Sobre la represa de l’activitat, ha dit que la remuneració és escassa o directament inexistent.

Arnedo ha remarcat que els ajuts que s’han articulat “han estat insuficients”. En aquest sentit, ha advertit:“Fins que no tinguem un sector ordenat i estructurat, les ajudes no podran ser viables”.

L’impacte de la Covid-19

Les xifres que exposa l’Acadèmia Catalana de la Música per l’impacte de la crisi sanitària són “devastadores”. L’activitat s’ha reduït un 75% respecte a l’estiu anterior; un 90% dels músics tenen entre zero i deu concerts contractats o aparaulats per al darrer trimestre, i un 70% no en té cap previst per al 2021.

En paral·lel, només el 15% dels músics ha pogut accedir a l’atur extraordinari per a artistes, i només el 18% s’ha pogut acollir a la prestació per cessament d’activitat d’autònoms.

El 95% de l’activitat a les sales de concerts ha estat cancel·lada, afectant 1.623 treballadors. S’estima que hi ha hagut 1,5 milions d’euros d’ingressos setmanals perduts, 150 concerts per setmana cancel·lats, amb un total de 40,5 milions d’euros d’ingressos perduts, més de 4.000 concerts suspesos, i uns 10 milions de pèrdues directes provocades pels costos de manteniment de les sales.

A més, fins al 30 de setembre s’han suspès fins a 10.037 esdeveniments, els quals es calcula que haurien acollit fins a 8.500.000 espectadors.

Per la seva part, el sector discogràfic ha perdut aproximadament un 65% dels ingressos.

Des de l’inici de la pandèmia, els treballadors afectats per acomiadaments o ERTO a empreses, grups de música, managements, promotores, representants i empreses de serveis i autònoms han estat 40.280, que significa un 76% dels professionals, amb una pèrdua facturació de 110 milions d’euros, assenyala l’Acadèmia.

Les mesures

El pla de rescat proposa entre altres mesures una ampliació de la prestació extraordinària d’atur per artistes i autònoms fins al juny del 2021; ajudes econòmiques directes a empreses i autònoms del sector; prohibir desnonaments per impagament dels lloguers; ampliació de les línies de finançament dels crèdits ICO; solucionar la problemàtica en la contractació, cotització i protecció dels músics, i reduir el tipus impositiu i/o exempcions en la quota de l’IRPF de 2021 i 2022.

A més, també es reclama el desplegament normatiu de la declaració de la cultura com a bé essencial; l’increment del pressupost de cultura consolidat de la Generalitat i del Govern espanyol al 2% el 2021; mesures de promoció i foment de la música en directe i enregistrada; el desenvolupament normatiu de l’Estatut de l’Artista, i l’aprovació de la Llei de Mecenatge.