Un estudi constata que la visió mediambiental de les empreses culturals catalanes és un repte al qual encara li queda molt recorregut. El document revela que el 36% de les organitzacions culturals compta amb un pla d’actuació mediambiental, però només el 14% admet mantenir-lo actualitzat. L’anàlisi també indica que només un 15% de les organitzacions consultades disposa d’un lloc de treball que s’encarrega específicament de temes ambientals, i que només un 28% té en compte la sostenibilitat a l’hora de seleccionar proveïdors i prestadors de serveis.

L’informe Lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu català ha estat realitzat per l’organització britànica Julie’s Bicycle i impulsat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i l’Institut Català de les Empreses Culturals amb l’objectiu d’accelerar la transició ecològica.

El treball, basat en enquestes a diferents organitzacions i empreses, indica que les principals accions que tenen més implementades en l’activitat quotidiana són la reducció, reutilització i reciclatge de materials (64%), l’eliminació de plàstics d’un sol ús (47%), la gestió responsable del consum d’aigua (42%), la promoció del comerç just i sostenible (39%) i la gestió responsable del consum d’energia (36%).

Dels motius pels quals les organitzacions decideixen no adoptar mesures per afrontar i reduir els impactes mediambientals generats per la seva activitat, en destaca la manca de pressupost, declarada com el principal obstacle per un 44%, i la manca de coneixements i/o habilitats en aquest camp, en un 25%.

L’autora del treball, Laura Pando Martínez, troba com a dada esperançadora l’índex de satisfacció: el 57 % dels enquestats declara haver experimentat beneficis derivats de la seva acció climàtica, com ara estalvis financers, millores en el benestar de l’equip, en el perfil i la reputació de l’organització, i en patrocinis i fonts d’ingressos.

L’estudi llista algunes de les iniciatives més innovadores aportades pels enquestats: potenciar l’estima pel territori més proper, renovar les instal·lacions amb criteris sostenibles, posar plaques solars fotovoltaiques, murs verticals i cobertes verdes amb l’objectiu d’educar mediambientalment els visitants, o depurar tota l’aigua utilitzada i tornar-la neta a l’entorn. L’autora assenyala que amb aquestes iniciatives transformadores com a referents el sector pot utilitzar la seva posició per promoure un profund canvi de valors que generi una nova economia cultural.

Full de ruta

L’informe també incorpora algunes recomanacions i recursos dirigides al sector cultural. La primera és el mesurament dels impactes ambientals de la seva activitat cultural i/o creativa, complementada amb un diàleg amb col·laboradors, patrocinadors, proveïdors i contractistes que permeti assolir els reptes ambientals de manera col·laborativa.

Com a full de ruta també proposa Green riders per als artistes en gira amb l’objectiu de reduir la petjada de carboni de la seva activitat; materials sostenibles en la producció creativa i cultural, com el cotó orgànic; reducció dels residus i eliminació del plàstic d’un sol ús; energia neta amb un proveïdor d’electricitat 100 % renovable; menús sostenibles; protecció i regeneració de l’entorn natural amb l’activitat creativa, i compensació de la pròpia petjada de carboni.

L’autora aposta per donar un tractament especial a l’impuls dels programes culturals dedicats a la sensibilització del públic i a la generació d’una narrativa que aculli múltiples mirades i respostes creatives envers la lluita per preservar el medi ambient. En aquest sentit, indica que projectes internacionals com el Season for Change són un exemple de com la cultura pot transmetre als seus públics la necessitat d’actuar en aquest camp.

El paper de les administracions

Les dades revelen que només un 8,5% dels ajuts públics que arriben a les organitzacions culturals incideix en el medi ambient dins dels plecs de condicions. En aquest sentit, els enquestats reclamen més suport institucional, una estratègia climàtica i de transició ecològica impulsada per les polítiques públiques, i una major claredat en la legislació.

Entre els canvis legislatius i polítics més urgents, l’informe assenyala el disseny d’una estratègia d’inversió per adaptar edificis i equipaments, crear una infraestructura verda pública per a la cultura, implementar programes de sensibilització del públic, i incorporar experts que puguin donar suport al sector durant el procés de transició.