El nou director de La Virreina Centre de la Imatge, Valentín Roma, ha presentat la nova etapa de l’equipament barceloní. L’objectiu és aconseguir que adquireixi un lloc específic dins la cartografia d’equipaments culturals de la ciutat: “Dotar-se d’uns perímetres, unes funcions públiques i una xarxa col·laborativa, quelcom que va més enllà de definir, mitjançant estrats diferenciats, un menú expositiu, de programes públics i de propostes de mediació”, assenyala Roma.
El director de La Virreina estableix tres necessitats prioritàries:
- Erigir i sostenir una arquitectura institucional des d’on es produeixi pensament crític, subjectivitat col·lectiva i investigació social. Roma advoca per desfer la tipologia del museu com a receptacle d’esdeveniments puntuals amb un dispositiu teòric d’acompanyament, entenent que l’experiència de l’art té lloc dins d’un marc mòbil i necessàriament inestable, on la cultura també és canal per modular altres formes possibles d’interacció política.
- Desenvolupar una ideologia pública. És a dir, establir unes responsabilitats, uns usos comunitaris i una sèrie d’àmbits de negociació i producció en què els diferents agents de la cultura puguin definir allò social des de una multiplicitat de variables en disputa, atorgant centralitat i recursos a aquelles formes d’intercanvi que, des del teixit artístic i associatiu, demanden un espai d’expressivitat i acció.
- Adquirir i fer complexa una filosofia de treball basada en la cooperació i que incorpori a les dinàmiques institucionals el temps de la investigació crítica, així com la necessitat d’articulacions en permanent estat de modulació, d’acord amb les diverses expectatives d’agenciament.
Valentín Roma, escollit a l’abril, creu que La Virreina Centre de la Imatge pot contribuir, mitjançant una millor definició de les seves atribucions i dinàmiques, a reconnectar la pràctica artística amb l’experiència política, afrontant des d’un paradigma col·lectiu aquelles demandes de reapropiació institucional que avui dia es dibuixen a les produccions culturals.
Reformulació expositiva
Pel que fa a la proposta expositiva per al bienni 2016-2018, està conformada per dos trams diferents i complementaris. El primer, que ocuparà bona part de la programació fins a finals de 2017, té per objectiu qüestionar l’adscripció de La Virreina com a centre dedicat a la imatge, entenent que aquesta categoria i el seu derivat en la idea d’imaginari “és absolutament difosa, ja que confon nombrosos camps de sentit, tipifica pràctiques diverses i desactiva processos estètics de major complexitat”.
Així doncs, després d’un període fonamentalment orientat a la prospecció de la cultura fotogràfica, en la nova etapa es farà atenció en aquelles pràctiques que, des de la cinematografia, la televisió, la literatura, la dramatúrgia, les narracions gràfiques, la performance i la pintura, entre d’altres, donen compte de l’evolució històrica i l’abast polític de les imatges en certs projectes artístics.
D’aquesta manera, s’exploraran una sèrie de trajectòries considerades “seminals”, que o bé no han estat analitzades abans des de l’àmbit museogràfic, o bé es mostren per primera vegada en el context estatal i internacional. “Més que un relat nominal o canonitzador, amb aquest primer tram de programació es pretén investigar alguns autors i autores que, des dels anys 60 fins avui, han contribuït decisivament en els diversos moments de ruptura estètica esdevinguts entre la segona meitat del segle XX i principis del segle XXI, entre els projectes col·lectivistes europeus anteriors i posteriors al pensament del 68 francès i l’actual desplegament del neoliberalisme econòmic i cultural”, explica Valentín Roma.
Les primeres exposicions són Alexander Kluge. Jardins de cooperació i Copi. L’hora dels monstres, ambdues del 4 de novembre al 5 de febrer de 2017. També hi haurà mostres sobre Ketty La Rocca, Paula Rego i August Sander.
Quatre línies d’investigació
En la nova etapa, La Virreina Centre de la Imatge obrirà un “gran capítol” de col·laboració, producció i difusió de projectes a curt, mig i llarg termini amb l’objectiu d’encaminar l’equipament cap a usos crítics col·lectivitzats, tot incorporant el temps característic de la investigació, visibilitzant processos patrimonials i comunitaris complexos i, finalment, destinant recursos públics a la seva sostenibilitat.
Amb aquesta intenció, La Virreina impulsa quatre plataformes de producció d’imaginari social que intenten crear diversos fronts d’estudi i acció compartida amb les comunitats d’artistes, pedagogs, historiadors, agents culturals i grups d’activistes, per tal de reconnectar el centre amb aquelles iniciatives ciutadanes generadores de cultura visual i experiència política a Barcelona.
Las línies d’investigació són: topografies de la discrepància urbana; patrimoni i ús de la cultura visual; documental social participatiu, i pràctiques d’aprenentatge comunitari. Les quatre plataformes de treball s’instal·laran permanentment a la planta baixa del Palau de la Virreina, de manera que s’establirà una seu des d’on desplegar eines col·laboratives, aglutinar xarxes de contacte i disposar d’un espai d’exposició i desenvolupament de coneixements i produccions materials.
Col·laboracions
Paral·lelament, s’ha establert una xarxa de cooperacions amb diverses institucions de la ciutat dedicades a la investigació de la cultura fotogràfica, el patrimoni ciutadà, i la producció i difusió del camp audiovisual –Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Museu d’Història de Barcelona MUHBA, arxiu del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i HAMACA, entre d’altres–, que durant el període 2016-2017 desplegarà projectes específics conjunts.
Al mateix temps, La Virreina ha creat una mena de claustre universitari que relliga el centre amb set departaments d’universitats que es dediquen a la investigació de camps concomitants –Facultat de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili, Facultat d’Història de l’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Escola Universitària de Disseny i Enginyeria Elisava, Bau, Centre Universitari de Disseny de Barcelona, Facultat de Belles Arts de la Universitat de Salamanca, i el departament de Fotografia de la Universitat Politècnica de València. Aquesta xarxa, que ja està activa, ha de permetre organitzar seminaris i cursos deslocalitzats, així com la incorporació d’estudiants remunerats al desenvolupament de projectes de La Virreina.
Nou segell editorial
Finalment, independentment i addicional a les publicacions en forma de catàleg, La Virreina Centre de la Imatge obre una línia editorial pròpia que es vincula de manera indistinta a exposicions, seminaris i línies d’investigació.
La voluntat és sortir dels contorns de l’edició museogràfica, introduint-los de ple a la bibliografia sobre literatura, filosofia, arquitectura, història i crítica de la fotografia o del disseny. Els quatre primers volums, que es presentaran a finals del 2016 i en el transcurs del 2017, són: Alexander Kluge: Biografies; Copi. L’ hora dels monstres; 1917. El año que sí hicimos la revolución, i Josep Quetglas. Escrits.
