La Universitat de Girona ha rebut els manuscrits de l’obra de Jaume Vicens Vives (Girona, 1910 – Lió, 1960) com a historiador, assagista i editor. El donatiu fet per la família s’ha incorporat recentment al fons que es conserva a la Biblioteca de la UdG des de 1988.
La donació inclou els manuscrits originals de tota la producció historiogràfica de Vicens Vives. Més concretament, corresponen a 14 obres i reculls de conferències, articles, pròlegs, ressenyes i entrevistes, a banda de documentació de congressos i treballs de recerca.
El conjunt Fons Jaume Vicens Vives de la UdG reuneix la documentació (llibres, revistes i manuscrits) que va ser cedida, en una primera tramesa de 1988, a l’Estudi General de Girona, adscrit encara a la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquest acord, en el qual va intervenir l’Ajuntament de Girona, hi va tenir pes el que es creia que hauria estat la voluntat de l’historiador: mantenir la biblioteca a la seva ciutat natal, així com el desig de posar-la a la disposició de la comunitat universitària i dels estudiosos de la historiografia.
El Fons Vicens Vives consta de gairebé 4.000 llibres i un centenar de revistes. La Biblioteca de la UdG custodia, també des de llavors, una part de l’arxiu personal de l’historiador, format per manuscrits, material docent i de recerca. Aquest fons és, en bona part, producte de la seva activitat acadèmica a la Universitat de Barcelona.
El 2019, la família va fer una nova donació a la Biblioteca de la UdG, entre la qual destaca la correspondència de l’historiador, amb unes 3.000 cartes que permeten apropar-se al seu treball d’investigador i intel·lectual, a la seva feina editorial i a la seva tasca com a professor. També desvelen l’activitat de Vicens Vives per renovar la investigació històrica, i constaten l’àmplia xarxa de contactes que establí amb les figures més importants de la historiografia internacional i amb els personatges que van marcar la vida intel·lectual i cultural del país entre la postguerra i els anys 60.
La Universitat de Girona destaca que tots aquests documents són “cabdals” per il·lustrar l’evolució del treball de l’historiador.
