Tot canvia. Res canvia és el lema amb què la Sala Apolo de Barcelona celebrarà el seu 75è aniversari al llarg del 2018. El programa inclou un llibre, un documental, quatre exposicions, xerrades, un web interactiu i, és clar, molta música.
La commemoració arrencarà al maig amb la publicació del llibre biogràfic 75 anys sense parar de ballar, a càrrec de la historiadora i antropòloga Eva Espinet, que fa un recorregut a través d’una vuitantena d’entrevistes a persones vinculades al món de la cultura i la música, a més de veïns i clients de l’Apolo. En la mateixa línia, el realitzador Marc Crehuet treballa en un documental sobre la Sala Apolo que es preveu estrenar a la tardor, en el marc del festival de documentals musicals In-Edit.
Com ja hem dit, el programa inclou quatre exposicions: una retrospectiva històrica amb fotografies inèdites Apolo, l’atracció del Paral·lel; una altra dedicada al cartellisme, els flyers i el disseny gràfic de la sala; L’escenari, amb imatges d’artistes que hi han actuat realitzades pels fotògrafs que han cobert la l’activitat musical de l’Apolo, i 75 anys cremant pista, amb fotografies realitzades pel públic.
En el terreny estrictament musical, a finals d’any hi haurà un “gran concert” d’un grup internacional, i també es programarà una marató de 12 hores d’actuacions d’artistes emergents i habituals del local. A més, els clubs residents de la sala preparen sessions especials.
L’Apolo funciona com a sala de ball des de juny de 1943 de manera ininterrompuda (és la més antiga de l’Estat). Abans, el 1935, l’empresari José Vallés Rovira havia obert un parc d’atraccions cobert que va conviure amb la sala fins als anys 90. En aquests 75 anys, l’Apolo ha acollit més de 7.700 concerts, amb 11.000 artistes i més de 5.500 discjòqueis.
