L’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya ha fet públics els resultats de l’enquesta realitzada sobre les prioritats en matèria de cultura, la qual va vertebrar el debat celebrat el 16 de setembre entre les principals formacions polítiques de cara a les eleccions al Parlament (els enquestats donaven les seves tres principals prioritats).
La consulta indica que les tres tres principals prioritats són les polítiques per reduir la precarietat laboral en el sector cultural (39%); el foment de l’educació artística i cultural amb programes en l’educació formal i no formal (36%), i la vetlla pel dret a la cultura sense exclusions (31%).
A continuació, se situen la transparència a les institucions culturals –nomenaments, pressupostos– (25%); el suport a la creació –infraestructures, recursos econòmics, formació– (22%); la creació d’un estatut dels artistes i les condicions laborals dels creadors (18%), i els programes de suport al desenvolupament de públics (16%).
Pel que fa als aspectes positius de les polítiques culturals, els tres més esmentats són el programa de biblioteques; la bona distribució dels equipaments culturals al llarg de tot el territori i la bona dotació d’aquests, i la recuperació d’espais patrimonials i la seva inclusió en l’oferta cultural, incloent-hi tallers d’educació artística i conservació del patrimoni.
A més, en la consulta de l’APGCC també es destaca el treball per la internacionalització de la cultura catalana (destacant-ne la dansa i el teatre); la protecció de la llengua i el paper de l’Institut Ramon Llull, i el paper del teixit associatiu i la cultura de proximitat.
Quant als tres aspectes negatius més esmentats són les retallades pressupostàries generals que ha patit el sector i baixa dotació pressupostària de la Conselleria, acompanyat del creixement de la precarietat laboral i la inestabilitat en el sector; la precarietat de les condicions que suposa l’externalització dels serveis en els equipaments públics, i la manca d’un sistema de subvencions i ajuts que respongui a la realitat i les necessitats del sector (poc suport a la creació contemporània i a les programacions culturals, entre altres aspectes).
En aquest apartat també destaquen les crítiques al nul impuls del mecenatge; l’IVA cultural del 21%; la precarietat dels creadors i gestors culturals; l’endogàmia i el clientelisme del sector; la desconnexió entre el sistema educatiu i el sistema cultural; l’opacitat de les institucions culturals, i la mercantilització de la cultura.
