En tres anys els índexs de pirateria a Espanya han caigut un 12%, segons les dades de l’Observatori de la pirateria i hàbits de consum de continguts digitals 2018, informe elaborat per la consultora independent GfK. Els dos sectors en què s’ha registrat un descens més acusat de la pirateria el darrer any han estat les sèries i les pel·lícules, amb davallades de 13 i 12 punts percentuals, respectivament, en comparació de l’any 2017. El desembarcament a partir del 2015 de plataformes com ara Netflix, Amazon o HBO i la consolidació de models de subscripció a preus assequibles expliquen, entre altres raons, aquest descens de la pirateria a l’Estat, segons Elena Neira, professora de la UOC experta en plataformes audiovisuals.

Segons les dades de l’Observatori, durant l’any 2018 es van registrar 4.348 milions daccessos il·legals a continguts culturals, fet que significa que cada dia es van fer, de mitjana, 11,9 milions de baixades il·legals, és a dir, 8.272 baixades per minut. Malgrat aquestes xifres tan altes, la pirateria ha anat baixant des que el 2015 van irrompre plataformes audiovisuals que per un preu molt assequible permetien accedir a continguts diversos per mitjà de multiplataformes i sense riscos.

El darrer any, la caiguda de la pirateria sha situat en el 3%, si bé la reducció des de l’any 2015 ha estat del 12%. “L’oferta legal per internet està dinamitant el públic pirata”, explica Neira, si bé els experts asseguren que assolir el nivell zero de pirateria és ara per ara pràcticament una quimera. Es posiciona en la mateixa línia Raquel Xalabarder, catedràtica de Propietat Intel·lectual i professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, que reconeix que “com més oferta legal hi hagi, menys necessitat tindrà la gent de buscar continguts pirates”, els quals poden comportar riscos en forma de virus que poden malmetre l’ordinador. Xalabarder recorda que la gent al començament piratejava perquè no tenia manera d’aconseguir continguts legals i lícits, i que s’ha trigat molt a aconseguir que els titulars dels drets llicenciessin les plataformes tecnològiques.

Actualment, segons les darreres dades de l’Observatori, els sectors amb més consumidors pirates són les pel·lícules (32%), les sèries (29%) i la música (31%). Tot i així, l’estadística demostra que alguna cosa va canviant per bé respecte al consum d’aquests continguts. En el cas de les sèries, el darrer estudi demostra que augmenten els consumidors que accedeixen a les sèries de manera legal. El 2018 ho va fer el 61%, 13 punts percentuals més que el 2017, quan ho va fer el 48%. En el cas de les pel·lícules, s’ha passat del 49% de fa un any al 61% d’enguany.

Les dades del segon trimestre del 2018 de la Comissió Nacional dels Mercats de la Competència (CNMC) constaten que actualment una de cada tres llars connectades a internet fa servir plataformes de pagament per veure continguts audiovisuals en línia. Movistar+ encapçala el rànquing en els dispositius, amb 2,2 milions de llars usuàries, seguida de Netflix, que arriba a la xifra de 2 milions, i de Vodafone TV Online, amb 950.000 subscriptors. El cas de Netflix és destacat, ja que en només un any ha doblat la presència a les llars espanyoles.

En aquesta reducció de la pirateria, també hi ha ajudat el fet que s’hagi prestigiat mirar continguts per mitjà d’aquestes plataformes. “Fa uns quants anys, quan es pagava per continguts, la pirateria estava més aviat normalitzada i es considerava absurd pagar; en canvi, ara veure continguts per Netflix o HBO atorga un cert prestigi”, afirma la professora Neira, que reconeix que als països del sud dEuropa es pirateja més, perquè el desembarcament de les plataformes de reproducció en línia (streaming) ha arribat més tard que en altres països de l’entorn. Altres factors, com ara unes tarifes assequibles, tenir la possibilitat de compartir continguts amb altres persones o poder-los veure en dispositius simultanis, han ajudat en aquesta reducció de les taxes de pirateria. Segons les dades del darrer informe de l’Observatori, entre el 39% i el 49% dels consumidors pirates –la xifra varia depenent del sector (futbol, llibres, pel·lícules, sèries…)– estaria disposat a pagar per a evitar la publicitat. La xifra és molt alta en els partits de futbol, la música i les sèries, sectors en què més del 78% estaria disposat a pagar.

Si les sèries, la música i les pel·lícules encapçalen el rànquing de continguts més piratejats, les partitures musicals (2%), la premsa (10%) i el futbol (11%) són els continguts que tenen unes ràtios de pirateria més baixes. En la premsa es dona el cas que el consum il·lícit en format digital és superior al consum legal, que se situa en només el 3%. També cal dir que sis de cada deu consumidors fan servir els buscadors per accedir a aquests continguts il·legals i Google és el majoritari, ja que el 94% opta per aquest portal.

L’estudi de l’Observatori també revela una dada preocupant: més del 50% dels consumidors que accedeixen a continguts il·legals diuen que “no saben distingir entre les plataformes legals i les que no ho són”.

Les raons principals que al·leguen els que pirategen són la rapidesa i la senzillesa, d’una banda, i l’absència de conseqüències legals, de l’altra, si bé, segons recorda Xalabarder, la pirateria està tipificada per l’article 270 del Codi penal com un delicte contra la propietat intel·lectual que pot comportar penes de presó i el pagament de quantitats de diners importants. A començament de mes va arribar als tribunals de Múrcia el cas del web de baixades il·legals per internet Series Yonkis. El fiscal demana dos anys de presó i una multa de 4.200 euros per a cada un dels imputats. Fa anys el Tribunal Suprem va condemnar a sis anys de presó per un delicte contra la propietat intel·lectual i un altre per associació criminal els responsables de la pàgina web Youkioske, que permetia baixar diaris, revistes i llibres de manera gratuïta sense respectar els drets d’autor.

Un pas més en la lluita contra la pirateria

El 15 d’abril, el Consell de la Unió Europea va aprovar una directiva que fa un pas més en la protecció dels drets d’autor. A l’efecte pràctic, aquesta normativa fa recaure sobre les plataformes digitals tota la responsabilitat dels continguts il·lícits i de les infraccions que cometin els usuaris. Fins ara, els titulars dels drets d’autor eren els encarregats d’avisar les plataformes de quins continguts els infringien. Ara, el titular té l’opció d’oferir una llicència de propietat intel·lectual a la plataforma que infringeixi els drets d’autor, i en cas que no la vulgui contractar, la responsable de la infracció que cometi l’usuari serà la plataforma. Així, per exemple, si un usuari penja contingut a YouTube sense tenir-ne el permís, la plataforma l’haurà de bloquejar, i si no ho fa, serà responsable d’un delicte d’infracció de la propietat intel·lectual. “És una fita més per a assegurar que les plataformes col·laboren en la lluita contra la pirateria”, explica la professora Xalabarder.

La normativa, però, no serà de compliment immediat. Després que es publiqui al Diari Oficial de la Unió Europea, els estats membres tindran 24 mesos per a transposar la directiva a la seva legislació nacional.

 

Article publicat a UOC News.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram