La Pedrera del Mèdol, que forma part del conjunt arqueològic de Tàrraco, s’ha incorporat com a nou espai del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). Aquest pas es produeix després que l’empresa Abertis Infraestructuras, propietària del jaciment des de 1988, n’hagi fet la donació a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.
Des de l’any 2000, la pedrera està reconeguda com a Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO al formar part del conjunt arqueològic de Tàrraco. El jaciment també està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
S’estudia la reobertura del Clot del Mèdol
Amb la signatura de la donació realitzada aquest dilluns, la Pedrera del Mèdol passa a ser propietat de la Generalitat de Catalunya. Això permetrà a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i a l’equipament del MNAT iniciar els treballs necessaris de millora de l’espai. Les actuacions afectaran tant el recorregut perimetral, actualment obert al públic, com el conegut com Clot del Mèdol, la cavitat creada per l’extracció de pedra en època romana i que resta tancada des del 2014.
La voluntat del MNAT és potenciar la conservació del jaciment, millorar-ne l’accessibilitat i incorporar-lo de forma efectiva al circuit de visites i activitats de la institució, integrant-lo en l’oferta patrimonial del conjunt arqueològic de Tàrraco, i especialment amb aquells espais situats a la vora de l’antiga Via Augusta, com són la Torre dels Escipions, la Vil·la romana dels Munts o l’Arc de Berà.
En aquest sentit, la institució iniciarà de forma immediata accions de manteniment, jardineria i de millora de la senyalització i accessos per tal de condicionar el recorregut perimetral per l’exterior de la pedrera. Aquestes actuacions també permetran fer millores puntuals en els quatre miradors perimetrals des d’on es pot observar el Clot del Mèdol i el seu entorn.
D’altra banda, des del MNAT s’ha començat a treballar també de cara a fer possible la reobertura als visitants del Clot del Mèdol, que resta tancat des del 2014 per decisió de l’antiga propietària de la finca. En aquest sentit, s’han encarregat ja estudis botànics i estudis geològics per tal de valorar la possibilitat de reobrir, ni que sigui de forma limitada, l’accés dels visitants durant el darrer trimestre d’aquest any.
Pel que fa al centre d’interpretació situat a l’àrea de servei El Mèdol de l’autopista AP-7, Patrimoni Cultural ja ha iniciat les gestions amb la concessionària per tal de signar un conveni que permeti la seva gestió també per part del MNAT.
Des del MNAT també s’està dissenyant la incorporació de la Pedrera del Mèdol al programa d’activitats i visites de l’equipament el més aviat possible.
La pedrera de Tàrraco
La Pedrera del Mèdol va ser una de les pedreres locals d’època romana que abastien la ciutat de Tàrraco. Actualment es tracta d’un clot d’uns 200 metres de llargada i una amplada d’entre 10 i 40 metres segons el punt, al mig del qual es conserva una agulla de vint metres d’alçada, testimoni de la cota original de la roca.
L’anomenada pedra de Mèdol és la més emprada en la construcció de Tàrraco, i és encara molt visible a la fesomia de la ciutat pel seu característic color groguenc. Es tracta d’una lumaquel·la miocènica que resultava molt fàcil de treballar. Es va fer servir en la construcció de monuments com la muralla de Tàrraco, el fòrum provincial o l’amfiteatre.
La pedrera va ser explotada com a mínim des del segle I aC i es calcula que s’hi van extreure 150.000 metres cúbics de pedra. L’espai ofereix informació per estudiar les tècniques d’extracció de la pedra d’època romana, a més d’altres punts d’interès arqueològic, com són les fornícules o capelles de divinitats.
Amb la incorporació de la Pedrera del Mèdol, ja són vuit els espais patrimonials a la comarca del Tarragonès gestionats pel MNAT: el Museu Arqueològic de Tàrraco (en remodelació, i amb part de la col·lecció exposada al Tinglado 4), la Necròpolis de Tàrraco, el Teatre de Tàrraco, la Torre dels Escipions i la Pedrera del Mèdol, a la ciutat de Tarragona; la Vil·la romana dels Munts, a Altafulla; el Conjunt romà de Centcelles, a Constantí; i l’Arc de Berà, a Roda de Berà.
