Seu de la Fundació Julio Muñoz Ramonet.
La Guàrdia Civil va requisar entre febrer i març 474 obres d’art i documentació del llegat de l’empresari Julio Muñoz Ramonet (1916 – 1991). L’operació es va realitzar a instàncies del Jutjat d’Instrucció número 29 de Barcelona, que instrueix la causa penal interposada el 2014 per la Fundació Julio Muñoz Ramonet contra les filles de l’empresari, que es neguen a lliurar les obres.
Tot i que les tasques de peritatge encara no han finalitzat, en un primer inventari ja s’ha pogut comprovar que una bona part de les obres recuperades coincideixen amb les reclamades per la Fundació, i que formen part de la prestigiosa col·lecció d’art Bosch i Catarineu.
Les obres d’art i la documentació es van recuperar després de registrar cinc domicilis i dues empreses de Barcelona, Madrid i Alacant.
“Malgrat la prudència que imposa encara tot el procediment judicial en marxa, la intervenció de les obres representa un pas molt important en el compliment de les resolucions judicials fermes favorables a la Fundació, i en definitiva, en la concreció de la voluntat testamentària de Julio Muñoz Ramonet i en la possibilitat del gaudiment col·lectiu d’aquesta important col·lecció d’art”, assenyala l’Ajuntament de Barcelona.
Amb tot, recorda que es tracta d’un primer pas, ja que encara queda una àmplia sèrie d’obres per localitzar i recuperar, “paradoxalment les més valuoses i importants entre les reclamades”. Més concretament, falten unes 50 pintures i dibuixos, 7 escultures, 173 miniatures i 13 ivoris.
25 anys de processos judicials
La Fundació Julio Muñoz Ramonet treballa des de 1995 pel compliment de les voluntats expressades en el testament de l’empresari. L’Ajuntament de Barcelona es va assabentar, quatre anys més tard de la seva mort, que era el legatari d’una part de la seva herència. Tant les filles com els com els marmessors del testament van silenciar i ocultar al consistori aquest fet, confiant en què el pas del temps faria irreivindicables els drets.
L’origen de la col·lecció de Julio Muñoz Ramonet es troba en la col·lecció de Romul Bosch i Catarineu, adquirida al formar part del patrimoni del consorci d’empreses UIASA, i de la que el 1950 va passar a ser el propietari. Posteriorment va incorporar les obres que al llarg del temps va anar adquirint, formant la que actualment es coneix com la Col·lecció Muñoz Ramonet.
En l’ocàs de la seva vida, Julio Muñoz Ramonet va començar a madurar la idea de crear una fundació amb el seu nom que tingués per objecte vehicular la forma de deixar la seva col·lecció a Barcelona. La idea es va projectar en el seu darrer testament, a través del qual va nomenar les seves quatre filles hereves universals del seu patrimoni, i va establir diferents llegats. Entre aquests hi ha el que concretava la voluntat de donar una dimensió pública a la col·lecció d’art que havia confeccionat deixant-la a la ciutat a través de les dues cases que la contenien, situades als carrers de Muntaner 282-288 i Avenir 26-28.
Davant l’obstrucció per part de les filles de l’empresari, la Fundació Julio Muñoz Ramonet va interposar diferents demandes civils que el 10 d’abril de 2013 van culminar amb el lliurament de claus de les propietats.
Apropiació indeguda
Resoltes ja les qüestions civils sobre la titularitat del llegat a partir de la sentència del Tribunal Suprem de 2012, el Jutjat de Primera Instància número 1 de Barcelona va requerir a les demandades a retornar també el contingut que contenien les propietats.
I és que el juliol de 2013, quan es va poder accedir als immobles de Muntaner i Avenir, es va constatar que les obres d’art més característiques de la col·lecció no hi eren. El 2014, la Fundació va presentar l’actual querella que instrueix el Jutjat d’Instrucció número 29 de Barcelona.
