El president de la Generalitat, Quim Torra, va anunciar dijous que l’edifici de l’antiga Foneria de Canons, situat a la Rambla de Barcelona, acollirà “un espai cultural amb una funció social i col·lectiva”.
La Generalitat, propietària de l’immoble, obrirà un concurs públic durant el segon trimestre per atorgar la concessió administrativa. El projecte implicarà una rehabilitació integral de l’edifici degut al seu precari estat de conservació (porta 17 anys tancat), que serà assumida per l’adjudicatària.
Torra va remarcar que es vol “posar aquest edifici esplèndid al servei de les persones, que deixi d’estar tancat i sense utilitat” i esdevingui un “equipament cultural, un recurs social i educatiu per al país”. “Volem estimular el pensament, el coneixement, l’intercanvi, el debat; obrir espais divulgació i d’estímul per a la ciutadania”, va reblar des del vestíbul de la Foneria.
En l’acte, la directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, va explicar que l’objectiu de la rehabilitació és “mantenir el patrimoni que tenim i recuperar-lo perquè la ciutadania pugui gaudir no nomes d’aquest ús social i cultural, sinó també a nivell patrimonial”.
La Foneria de Canons, amb una superfície construïda de 3.311 metres quadrats distribuïts en planta baixa i quatre plantes pis, és “un edifici singular, de valor arquitectònic i històric” que forma part del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona, amb un nivell de protecció de Bé d’Interès Local i qualificació urbanística d’equipament, va remarcar Ibar.
Malestar a l’Ajuntament
Malgrat Quim Torra va explicar que havia informat sobre el projecte l’alcaldessa Ada Colau, i que esta obert a parlar-ne tant amb l’Ajuntament com amb les associacions veïnals, l’anunci no va agradar al consistori.
El regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, i el tinent de l’alcaldia de Cultura, Joan Subriats, van mostrar en roda de premsa la seva “sorpresa i estupefacció” per l’anunci de transformar la Foneria de Canons en un espai cultural.
Rabassa va considerar “inacceptable” que el Govern obri un concurs per definir l’ús de l’edifici sense haver tingut en compte el procés participatiu que des de fa tres anys està projectant el futur de la Rambla. De fet, va explicar que consistori va proposar al Departament de Salut traslladar-hi el CAP Gòtic. Amb tot, el regidor es va mostrar obert a què la Foneria sigui un equipament cultural “si té en compte la veïnificació de la Ramba”.
Segons Joan Subirats, el fet d’obrir un concurs públic per buscar idees i ofertes és una mostra “d’improvisació”. El tinent d’alcaldia també va explicar que Elsa Ibar li havia comunicat la voluntat que l’Ajuntament participés “d’alguna manera” en el procés per definir l’ús de l’antiga Foneria. “Jo li he manifestat la nostra voluntat de proposar idees i tenir projectes per no desvincular-nos d’aquest procés”, va dir Subirats.
Història de l’edifici
L’immoble, situat a la Rambla de Barcelona, té el seu origen en l’ordre que va donar el monarca espanyol Carles I l’any 1537 al Consell de Cent de construir una foneria de canons. Després de 1714, Felip V va prohibir la fabricació local d’artilleria i en aquell edifici s’hi van fondre les campanes Tomassa i Honorata de la Catedral de Barcelona. L’edifici actual va ser bastit l’any 1777.
L’any 1844, el banquer i polític Manuel Girona el va convertir en la seu del Banc de Barcelona, el primer banc privat de la història de l’Estat espanyol, i va reformar l’edifici el 1858 segons un projecte de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas. L’edifici va deixar de ser un banc l’any 1920, i el 1934 es va tornar a usar, ara com a seu de la Comandància General del Cos de Sometents.
Durant la dictadura franquista va passar a dependre del Govern Militar, que hi va instal·lar els jutjats castrenses, una farmàcia militar i oficines.
L’any 2003, el Ministeri de Defensa, fins llavors titular de l’edifici, el va vendre a la Generalitat de Catalunya.
