Esteve Riambau, Natàlia Garriga i Sergi Casamitjana, al Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca a Terrassa.
La Filmoteca de Catalunya ha posat en marxa un pla sistemàtic i selectiu de digitalització dels seus fons conservats en format fotoquímic, 35mm i/o 16mm, per fer-los accessibles al públic. El projecte compta amb l’estreta col·laboració de l’ESCAC – Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya.
La iniciativa es va presentar dijous a Terrassa en un acte en què van participar la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; el director de la Filmoteca, Esteve Riambau, i el director de l’ESCAC, Sergi Casamitjana.
En la presentació, Garriga va remarcar que l’audiovisual és “un eix prioritari del Departament de Cultura”, però que aquesta prioritat no es tradueix només en el foment de la producció, ja que “també és clau la preservació i la difusió del nostre patrimoni audiovisual” .
La consellera també va destacar que el projecte de digitalització “reforça el paper de la Filmoteca com a conservador i difusor del nostre patrimoni audiovisual i com a actor fonamental en les polítiques de suport i foment de l’audiovisual”.
El projecte
La finalitat del pla és que una sèrie de títols representatius de diverses èpoques i moviments puguin ser accessibles i visibles en la màxima qualitat en el panorama actual de distribució i exhibició digital.
En aquest primer any es digitalitzaran vuit llargmetratges i vuit curtmetratges realitzats a Catalunya a partir de 1940 i dels quals no es disposa de còpies digitals. Aquests títols s’afegiran al catàleg Bàsics del Cinema Català i Singulars de la Filmoteca, que ja compta amb 25 llargmetratges i 40 curts en suport digital.
El procés de treball es porta a terme al Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca, on hi ha els materials originals i el sistemes de restauració digital i codificació per a difusió i llarga conservació. Dos escàners adquirits per la Filmoteca s’han ubicat a la seu de l’ESCAC a Terrassa, que també aporta una sala de projecció amb estació de color per completar el procés de digitalització.
Aquesta col·laboració permet que la Filmoteca de Catalunya dugui a terme el projecte de digitalització del patrimoni fílmic, i els alumnes de l’ESCAC continuint rodant en fotoquímic i fer la captura digital, dins de l’escola, com a part de la formació.
A partir de 2023 i en els propers exercicis, una comissió externa amb professionals del sector cinematogràfic determinarà els títols a digitalitzar, a proposta de la Filmoteca, seguint els criteris de l’estat de conservació, la manca de còpies digitals disponibles i la conformitat dels propietaris dels drets a cedir-los per a ús cultural. D’aquesta manera, es preveu que cada any el catàleg augmenti en deu llargmetratges i una desena de curts digitalitzats.
A mesura que estiguin disponibles les noves digitalitzacions es donaran a conèixer dins de la programació de la Filmoteca a la seu del Raval, en un cicle transversal de llarga durada titulat Història permanent del cinema català.
Les digitalitzacions de 2022, són:
Llargmetratges
- Un vaso de whisky (Julio Coll, 1958)
- A tiro limpio (Paco Pérez Dolz, 1963)
- Los felices 60 (Jaime Camino, 1963)
- Vida de família (Josep Lluís Font, 1964)
- Furia española (Francesc Betriu, 1974)
- La ciutat cremada (Antoni Ribas, 1975)
- Boom Boom (Rosa Verges, 1990)
- Tren de sombras (José Luis Guerin, 1997)
Curtmetratges
- Lecciones de cinematografía (Paco Pérez Dolz, 1956)
- Circles (Ricard Bofill, 1966)
- Oda a Gaudí (Jordi Vall Escriu, 1967)
- Picasso-136 (Jordi Vall Escriu, 1969)
- Picasso a Catalunya (Josep Palau i Fabre, 1979)
- Picasso l’alegria de viure (Jordi Artigas,1981)
- El museu dels tres palaus (Josep Maria Forn, 1982)
- Picasso nostre (Maria Lluïsa Borràs González,1982)
