La presidenta del CoNCA, Vinyet Panyella, lliura l’informe a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga (foto: CoNCA).
El 2022, la despesa pública en cultura de les administracions catalanes va ser de 1.235 milions d’euros, un 19,3% més que el l’exercici anterior, amb 158 euros per habitant i any, 25 més que el 2021, segons constata l’informe anual del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. És el primer cop que se superen les xifres de 2010, quan hi va haver 1.180 milions de despesa pública i 157 euros per habitant i any.
L’Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts a Catalunya 2022 s’estructura en cinc capítols. El primer, Esdeveniments i tendències, relata com el món de la cultura va viure un any marcat per la represa de l’activitat, i durant el qual els diferents sectors es van haver d’adaptar als canvis sorgits amb la pandèmia.
De la revisió dels diferents sectors, el CoNCA pot destaca la lenta represa de tot l’àmbit cultural després de la pandèmia, el qual encara no ha aconseguit assolir les xifres anteriors a la covid-19. A més, es detecta un cert optimisme en el sector digital i la cultura popular, mentre que en la resta encara parlen de recuperació no completa.
El segon capítol analitza Les polítiques culturals de la Generalitat de Catalunya durant el 2022, un any amb un funcionament ordinari dels òrgans legislatiu i executiu. Al respecte, el CoNCA conclou que continua la baixa activitat legislativa, ja que l’any passat el Parlament només va aprovar una modificació de la Llei del patrimoni cultural català per introduir una major protecció dels establiments emblemàtics. La resta de proposicions presentades pels grups parlamentaris no han prosperat o estan pendents de tramitació.
En aquest apartat es destaca que els nous pressupostos incloïen un increment de la dotació del Departament de Cultura d’un 24%, augment que correspon a l’1,3% del total de la Generalitat. El CoNCA aposta per establir un import de despesa en cultura per habitant en lloc d’un percentatge sobre el pressupost total, perquè entén que això ajudaria a blindar l’esforç públic davant d’una futura variació pressupostària.
El tercer capítol es planteja Com respon la política cultural als reptes actuals de la cultura amb l’aportació de 26 experts. El treball arriba a la conclusió que cal avançar en el reconeixement dels drets culturals de la ciutadania com a base de la construcció de la cultura del futur. En aquest sentit, s’apunta que només construint un sistema cultural on tothom es reconegui s’aconseguirà que la cultura arribi a formar part fonamental de la societat del benestar.
Altres reptes identificats en aquest apartat són aconseguir la paritat efectiva en els llocs de lideratge, afrontar el desafiament tecnològic i l’agenda de desenvolupament sostenible, i avançar en la professionalització del sector cultural.
El quart capítol, Cultura en dades, entre d’altres inclou un informe relatiu a la paritat en els llocs de lideratge dels sectors culturals on s’evidencia que, tot i els avanços assolits, encara hi ha camí per recórrer per arribar a la paritat efectiva.
A més, aquest apartat constitueix una radiografia de l’estat de les arts i la cultura, i posa al dia l’impacte de la covid en el conjunt del sistema cultural català. En aquest sentit, s’indica que la facturació del 2022 dels sectors culturals va ser un 3% inferior la del 2019, mentre que el valor afegit brut del global de l’economia catalana va ser un 8,3% superior al del 2019.
El darrer capítol de l’informe són les Conclusions, on el CoNCA recomana consolidar els increments pressupostaris realitzats pel Departament de Cultura el 2022,; reclama la millora de les dades estadístiques; demana que es faci front a les mancances legislatives que té la normativa cultural del país, i encoratja a continuar amb la col·laboració entre institucions que possibilita l’ampliació de la Mancomunitat Cultural, entre d’altres.
