Creadors, veïns i periodistes en la crida per denunciar la situació que travessa l’Antic Teatre (foto: Pau Cortina / ACN).

Companyies, artistes, associacions professionals d’actors i ballarins i una representació dels veïns de Ciutat Vella es van ‘plantar’ dilluns en defensa de l’Antic Teatre, amenaçat per una pujada sobtada del lloguer si vol prorrogar el contracte actual. Demanen a l’Ajuntament de Barcelona i al conjunt d’administracions que legislin per “salvar” el que consideren un viver teatral únic a la ciutat, aparador de l’escena alternativa que alimenta el sistema escènic, i també un node social del barri.

Després de 15 dies de denúncia a través de la xarxa i els mitjans, la comunitat artística nascuda o habitual de l’Antic Teatre va respondre a la crida realitzada per l’espai i va omplir a vessar la petita sala de Ciutat Vella per alertar sobre la situació delicada que travessa.

La fundadora de l’espai, Semolina Tomic, va explicar l’origen del conflicte amb la propietat –arran d’un litigi sobre el finançament de la reforma de la façana, un cop s’havia fet la reforma interior–, que ha posat com a condició per prorrogar el contracte (que venç el 2027) per 15 anys més pujar el lloguer de manera immediata dels 1.500 euros actuals a 7.500.

Per a l’Antic Teatre no és cert que hi hagi temps per negociar, tal i com s’ha sostingut des de l’Ajuntament, ja que el propietari pressiona perquè el canvi de condicions es faci ara o senzillament es rescindirà el contracte quan venci. “És clar que ens podem quedar aquí i esperar fins al final del contracte, però no volem que això passi; lluitarem fins al final”, va proclamar Semolina Tomic que va admetre estar “cansada” de batallar pel local que va fundar l’any 2003.

D’altra banda, Tomic va confirmar que han mantingut fins a tres reunions amb l’Ajuntament, agraint que estigui “a prop”. “Diuen que tenen interès per solucionar-ho”, va expressat amb un punt d’escepticisme. Tomic no té la solució al conflicte, però sí que va instar l’administració a “parlar amb el propietari” un cop “estudiada” la situació de l’edifici. Al seu voltant van ploure les propostes per salvar el teatre, des de la compra de l’immoble amb diners públics fins a una nova legislació per protegir aquest tipus d’espais o per a la regulació dels lloguers.

“Ens agradaria que aquest espai, després de tants anys d’esforç, no s’acabi (…) Que sigui un espai del barri, no un súper, un restaurant o un hotel. I que el porti qui el porti”, va reclamar Tomic, ovacionada pels assistents. “Jo ja estic cansada, és tan miserable tot això”, va confessar tot valorant que el que es demana d’ajuda és poc al costat del que val una sola producció d’òpera o un festival de quatre dies (en referència al TNT de Terrassa). “Però no pararem de lluitar”, va prometre.

Barcelona, “un desert per a l’avantguarda”

Professionals del sector i veïns van fer costat incondicional a l’Antic Teatre. Representants de companyies que hi han passat –o hi han nascut– van posar en valor les condicions que ofereix (un 80% de la taquilla) malgrat la precarietat del seu pressupost. També van destacar “la sensació per a molta gent que si no hi ha l’Antic Teatre no tenen un altre lloc”, en paraules d’Agnès Mateus.

“Aquesta ciutat és un desert per a l’avantguarda”, va lamentar un dels primers creadors que va trepitjar l’espai, al costat de Roger Bernat, amb l’espectacle Bona gent. Aleshores feien una performance itinerant en cinc altres espais alternatius de Barcelona, i avui “no en queda cap, excepte l’Antic Teatre”, va recordar. “Aquest teatre omple, i hi ha un públic, però se’ns margina i així és impossible”, va denunciar una integrant de la companyia Mos Mayorum.

L’Antic Teatre va tancar el 2019 amb un pressupost de 346.000 euros, el 57% del qual finançat amb fons propis (la majoria, els ingressos que proporciona el bar i la seva popular terrassa), i un 43% de finançament públic (el 25% del qual, aportat per l’Institut Català de les Empreses Culturals). L’Ajuntament hi va aportar un 11,8%.