Les primeres beques de recerca de la Càtedra Pau Casals s’han atorgat als projectes L’evolució dels mecanismes internacionals de protecció dels músics: una perspectiva històrica, presentat per Laurence Cuny, i De Festívola al Preludi d’El Pessebre. Una primera aproximació al catàleg d’obra musical de Pau Casals a partir de les seves sardanes, d’Anna Costal i Albert Fontelles.
Cadascuna de les beques està dotada amb 2.000 euros. La Càtedra també ofereix suport i acompanyament d’una comissió d’experts i accés al fons documental de Pau Casals, ubicat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, entre altres contraprestacions. Els treballs de recerca han d’estar enllestits abans del 31 de desembre de 2023.
La convocatòria de les beques estava oberta a estudiants i investigadors de tot el món. En la seva primera edició ha rebut un total de 51 propostes d’índole molt diferent, des de projectes musicològics sobre el llegat de Casals fins a projectes sobre el paper de la música en la prevenció de conflictes, passant per estudis sobre la construcció de la pau.
Dels 51 projectes presentats, 11 provenien d’universitats i centres d’investigació catalans, 31 de centres de la resta de l’Estat, i 8 són d’àmbit internacional.
La comissió de selecció estava formada per Joan Fuster-Sobrepere, Bernard Meillat, Marc Gil, Núria Ballester, Pepe Reche i Alfons Martinell.
Aquesta primera edició de les beques de recerca s’emmarca en la commemoració del 50è aniversari de la mort de Pau Casals (El Vendrell, 1876 – San Juan de Puerto Rico, 1973).
Els treballs becats
El primer dels projectes es realitzarà com a treball associat a la tesis doctoral La liberté artístique: un droit cultural en quête de reconnaissance que Laurence Cuny està realitzant a la Càtedra UNESCO en diversitat de les expressions culturals de la Université Laval del Quebec i a la Université Paris 1 Sorbonne. La recerca es planteja investigar els mecanismes de protecció per als músics des del 1939, identificar el actors implicats, les seves motivacions i el paper de les Nacions Unides, així com examinar les xarxes de solidaritat per als músics a l’època de l’exili de Pau Casals.
El segon dels projectes es realitzarà en el marc del Grup de Recerca en Estudis Culturals i Musicals (GRECUM) de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). La recerca es planteja la catalogació de les sis sardanes compostes per Pau Casals entre 1908 i 1960 com una primera aproximació al seu llegat compositiu, i pretén promocionar aquesta part del catàleg de la seva obra musical per tal que pugui ser més interpretada i divulgada.
