Un acord entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona ha servit per acabar amb la situació incerta i ambigua en què es trobava el Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre des de fa temps, els fons del qual es trobaven emmagatzemats en capses des de 1989.
El consistori s’ha compromès a iniciar els tràmits per cedir durant 50 anys l’edifici de la Casa de la Premsa perquè es converteixi en la seu del museu; la Diputació realitzarà un estudi destinat a permetre la rehabilitació integral de l’edifici, i totes dues institucions buscaran recursos econòmics per finançar tot el projecte.
El procés per desencallar la situació d’aquest museu va començar arran d’un article de Lluís Permanyer a La Vanguardia en què denunciava que la Diputació tenia un museu “ocult”. Des de que va haver d’abandonar la seu del Palau Güell, el museu passava per una situació d’incertesa a l’espera de que es construís un nou edifici o se li atorgués una nova seu a on exposar tots els fons, tal com s’havia acordat inicialment.
Finalment, l’edifici escollit ha estat la Casa de la Premsa, un edifici que forma part dels pavellons de l’Exposició Universal del 1929 a Montjuïc. Construït el 1926 i dissenyat pel fill de Domènech i Montaner, tenia la missió urbanística de marcar amb autoritat la cantonada entre l’avinguda Rius i Taulet i el carrer de la Guàrdia Urbana.
Últimament havia acollit la seu de la policia municipal i havia estat temptejat per albergar un projecte de caire gastronòmic. Finalment, acollirà el Museu de les Arts Escèniques de Barcelona, i tot i que des de fora no ho sembla, caldrà una restauració a fons.
El Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre conté un fons documental amb 125.000 volums i 5.000 manuscrits i autògrafs. Destaca la col·lecció teatral d’Artur Sedó, considerada com la més important del teatre català. L’arxiu fotogràfic compta amb unes 150.000 imatges, una part de les quals provenen del fons professional de Pau Barceló, i també conté 5.000 cartells.
Font: La Vanguardia
