Els fills de la poetessa i traductora Montserrat Abelló han donat el seu fons a la Biblioteca de Catalunya, seguint la voluntat de l’autora, traspassada al setembre, que la passada primavera va interessar-se per la preservació del seu arxiu a la institució.
El fons ingressat està format per l’arxiu literari i la biblioteca d’Abelló, i la BC s’encarregarà de conservar-los i posar-los a l’abast dels investigadors. La Institució de les Lletres Catalanes ha tingut un paper d’acompanyament en la donació, l’acte de la qual va tenir lloc el passat divendres.
L’arxiu inclou obra pròpia derivada del seu treball com a poetessa i traductora; documentació relacionada amb les seves activitats com a professora i conductora de tallers literaris; llibretes de notes; correspondència; documentació sobre actes als quals va assistir o entitats en què va participar; premis i guardons rebuts; fotografies i material audiovisual; i revistes, cartells i obra gràfica.
Per la seva banda, la biblioteca de Montserrat Abelló està formada per més de 2.000 llibres, dels quals uns 300 inclouen la seva pròpia obra; edicions originals angleses de les obres incloses en les antologies poètiques traduïdes i seleccionades per ella; altres llibres de literatura i filologia anglesa, i de didàctica d’aquesta llengua; i llibres dedicats d’altres autors.
Trajectòria
Nascuda el 1918 a Tarragona, Montserrat Abelló va debutar el 1963 amb Vida diària, un cop va tornar de l’exili, i fins al 1981 no va publicar una segona obra, Vida diària. Paraules no dites. A partir d’aleshores, arran de la seva jubilació, va començar a publicar amb regularitat. En total, van ser una desena de poemaris, el darrer, El fred íntim del silenci, de 2009.
A banda, Abelló, va destacar com a traductora de poetesses com Sylvia Plath, Anne Sexton i Adrienne Rich, a més d’Agatha Christie, Iris Murdoch o E.M. Forster. També va traduir a l’anglès obres de Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Maria Àngels Anglada, Maria Mercè Marçal i Olga Xirinacs.
Al llarg de la seva trajectòria, Montserrat Abelló, compromesa amb els moviments feministes, va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi (1998), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2008) i el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística (2008).
Nascuda a Tarragona, Abelló va passar la seva infantesa i joventut en diversos indrets (Tarragona, Cadis, Londres i Cartagena), seguint la mobilitat laboral del seu pare, enginyer naval. Ja d’adulta, els canvis de domicili van continuar, en aquest cas a conseqüència de la Guerra Civil, i va viure a França, Regne Unit i Xile. El 1960, va tornar a Barcelona, on va treballar com a mestre a la Institució Cultural del CIC (Centre d’Influència Catòlica) fins a la seva jubilació.
