La família de Josep Maria Castellet ha fet donació a la Biblioteca de Catalunya de l’arxiu i la biblioteca personal de l’editor, escriptor i crític literari. L’arxiu conté documentació personal, professional, de participació en esdeveniments, obra pròpia (dietaris, llibres, pròlegs, articles i col·laboracions, entrevistes, participacions en congressos, discursos, ressenyes…), entrevistes, obra d’altri, correspondència i aproximadament 2.250 fotografies produïdes entre 1943-2012.
Per la seva part, la biblioteca és un conjunt de prop de 3.200 documents que reflecteixen els interessos personals i l’activitat intel·lectual i professional de l’escriptor, entre els quals vora 400 exemplars inclouen dedicatòries o anotacions manuscrites, o són edicions limitades impreses entre 1922-2012.
Trajectòria
Josep Maria Castellet (Barcelona, 1926-2014), a banda de la seva faceta literària, amb una trentena d’obres, principalment assajos, va destacar com a editor. El 1964 es va incorporar com a director literari d’Edicions 62 i d’Ediciones Península; el 1996, quan es va jubilar, va passar a ser de conseller de l’empresa, i el 2000 va ser nomenat president del consell d’administració del Grup 62, càrrec que ha mantingut fins al seu traspàs.
A més, Castellet va ser fundador i primer president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (1978-1983), es va involucrar en la creació de la Institució de les Lletres Catalanes, de la qual en va ser degà (2006-2010), i va participar diverses activitats literàries, editorials, acadèmiques i associatives, com ara la fundació de la revista Laye, el Pacte Cultural de Catalunya, el Congrés per la Llibertat de la Cultura, la Comunitat Europea d’Escriptors, o les trobades literàries de Formentor i Sitges.
Llicenciat en Filosofia i Lletres i en Dret, la seva primera obra va ser Notas sobre literatura española contemporánea (1955), un recull d’articles de Laye. Posteriorment destaquen obres com La hora del lector (1957), Veinte años de poesía española (1960), Poesia catalana del segle XX (1963, amb Joaquim Molas), Nueve novísimos poetas españoles (1970), Iniciació a la poesia de Salvador Espriu (1971, Premi Taurus d’assaig) i Josep Pla o la raó narrativa (1978, Premi Josep Pla de prosa).
En el terreny més autobiogràfic destaquen Els escenaris de la memòria (Premi Joanot Martorell 1987 i Crítca Serra d’Or 1989), Dietari de 1973 (2007), Seductors, il·lustrats i visionaris (2009, Premi Crítica Serra d’Or), i Memòries confidencials d’un editor. Tres escriptors amics (2012).
Al llarg de la seva carrera, Josep Maria Castellet va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (1983), la Medalla Procultura Hongàrica de la República d’Hongria (1987), la condecoració d’Oficial de l’Ordre Nacional del Mèrit del Govern francès (1988), la Medalla d’Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura (1992), la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona (1992), la Medalla d’Or de la Generalitat per la seva tasca com a editor i assagista (2002), el Premi Nacional de Cultura a la trajectòria professional i artística (2009) i el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles del Ministeri de Cultura (2010).
