L’Ajuntament de Figueres ha prohibit una instal·lació en moviment de Núria Güell i Levi Orta que s’havia d’exhibir a l’Ingràvid-Festival de Cultura Contemporània de l’Empordà, que celebra la seva setena edició aquest cap de setmana.
La peça, titulada Ideologies oscil·latòries, consistia en un cotxe amb adhesius de simbologia feixista i franquista que cada dues hores havia de donar un parell de voltes a la Rambla de Figueres. Segons Güell i Orta, el projecte no busca “obrir ferides que mai han estat tancades”, sinó que pretén “repensar” la presència actual de la ideologia franquista i les actituds feixistes “que com un fantasma recorren constantment aquest país sense memòria”.
L’Ajuntament al·lega ‘sentit comú’
La direcció de l’Ingràvid i les artistes acusen el consistori de censura, però aquest ho nega i assegura que la decisió s’ha pres “en base al sentit comú i la responsabilitat” dels actes que s’organitzen a la via pública. L’Ajuntament remarca que és “el primer compromès amb la vitalització de l’art contemporani”, tot recordant que és el principal patrocinador del festival, però sense que això “entri en prejudici de les seves obligacions com a Administració”.
Esther Pujol i Rafael Camps, directors del festival, entenen que Ideologies oscil·latòries busca “suscitar la reflexió, l’esperit crític i la memòria històrica”, tot reconeixent que la proposta pot ser “incòmode”, ja que l’art i el pensament crític ho poden ser per la seva naturalesa.
El ‘desconeixement artístic’ del consistori
“Entre els nostres objectius està el provocar controvèrsies, no per la cerca d’una polèmica gratuïta i ofensiva, sinó per despertar entre el públic possibilitats de pensament i de visions diferents a les que ens vénen donades per convencionalismes, creences o interessos partidistes”, argumenten Pujol i Camps en un comunicat.
Per la seva part, les autores volen creure que la censura és a causa del “desconeixement en matèria artística” de l’Ajuntament de Figueres: “El que no és justificable és repetir les mateixes maneres de les que ens volem alliberar: decisions autoritàries sense espai pel diàleg, emmarcades en una concepció utilitària de l’art com a eina per fer política des de l’ institució, en comptes d’entendre l’art com un mitjà per repensar críticament la política i a nosaltres mateixos com a societat”, etziben Güell i Orta.
Els directors del festival es mostren “tristos” perquè no tenen altra sortida que “acatar” la decisió, però també “satisfets de comprovar que la peça de la Núria Güell i Levi Orta funciona, i hagués funcionat a la plaça pública, tal i com demostren aquests fets”.
