Les precàries condicions laborals amb què treballen la majoria d’artistes en el sector de les arts escèniques l’ha evidenciat l’equip de l’obra Llibert, que ha decidit no prorrogar les funcions a la Biblioteca de Catalunya (acaben diumenge, dins la programació de La Perla 29), malgrat les crítiques positives i la bona assistència a les funcions.
“Després de dos anys, des que va començar el procés creatiu d’escriure el text, passant pel procés creatiu de posar en escena, per l’estrena a l’Almeria Teatre, l’exhibició durant tres setmanes, la reestrena a la Biblioteca de Catalunya i, finalment, les tres setmanes de funcions, haurem cobrat en total, exactament, cada una de les actrius, 1.400 euros bruts, això si acaben de sortir els comptes que teníem previstos per aquesta última tongada de funcions…”, han explicat al seu perfil de Facebook.
“El director i la resta de l’equip, escenògraf, disseny de vestuari, llums, so, fotografia, etc. n’hauran cobrat 248 bruts, i això gràcies a 117 micromecenes que van fer aportacions econòmiques a través de Verkami”, remata l’equip format per les actrius Gemma Brió (autora del text), Mürfila i Tàtels Pérez, i el director Norbert Martínez.
I en aquestes condicions, han decidit no prorrogar. “Ens hem proposat que tornarem a fer Llibert si podem cobrar… cobrar per viure… quina decisió més agosarada, oi? Però així som nosaltres i així ho hem decidit…”.
Cultura de mercat
“El cas Llibert no fa més que posar en evidència el que ja fa molt temps que és una realitat: al nostre país ningú no pot dedicar-se professionalment a la creació de manera exclusiva”, apunta sobre el tema a Núvol el director de la Sala Beckett, Toni Casares. Segons ell, la creació artística professional de les arts en viu és “literalment incompatible” amb l’economia de mercat.
“No hi ha cap fórmula que no passi per la necessària socialització de la cultura; pel compromís democràtic de les administracions públiques amb la cultura. L’aniquilació de la societat del benestar comporta aquesta i tantes altres conseqüències. L’economia de mercat i el monopoli financer implica també cultura de mercat i uniformització cultural”, rebla Casares.
