El patrimoni documental de l’escriptor, filòleg i humanista Martí de Riquer (1914-2013), ha estat cedit en comodat a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Amb el seu ingrés es vol assegurar l’adequada conservació dels diferents suports i formats que integren el fons i obrir-lo a la consulta dels investigadors.
L’Arxiu del Llinatge Riquer està integrat per 433 pergamins (el més antic de 1156 i el més recent del 1612); 77 arxivadors amb documentació diversa (espèculs, herències, censos, capbreus, comptabilitat, inventaris, plets i tota la documentació pròpia d’un arxiu d’una família de la noblesa catalana) i 28 manuscrits.
Es tracta d’un arxiu nobiliari que inclou els documents històrics dels Riquer, juristes de Lleida i senyors d’Albatàrrec; dels Remolins, senyors de Vimfaro; dels Sabater, senyors de Benavent; dels Agullana, senyors de Palau Sator, i dels Gallegos, comtes de Casa Dávalos, a més de la documentació d’altres famílies relacionades i emparentades.
El seu arxiu es considera molt rellevant per al coneixement de la història medieval, moderna i contemporània de Catalunya, essent un fons essencial per alguns fets històrics com són les guerres carlines.
El Departament de Cultura reconeix l’elevat valor històric i patrimonial del fons, i en destaca la correspondència familiar i política, conservada íntegrament, la qual va permetre a Martí de Riquer escriure les Quinze generacions d’una família catalana (1979).
Martí de Riquer
L’escriptor, filòleg i humanista Martí de Riquer era un gran expert en literatura catalana medieval i en el Segle d’Or espanyol. Comte de Casa Dávalos i descendent d’una nissaga familiar plena d’escriptors i artistes, De Riquer era catedràtic d’Història de les Literatures Romàniques, president de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la llengua (RAE).
Al llarg de la seva trajectòria, Martí de Riquer va rebre nombroses distincions: el Premi Ramon Llull (1970), la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona (1983), el Premi Nacional d’assaig de les Lletres Espanyoles (1991), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (1992), el Premi Príncep d’Astúries de les Ciències Socials (1997) o el Premi Nacional de les Lletres del Ministeri de Cultura (2000).
El 2005, el rei Joan Carles, a qui havia donat classes de jove, li va concedir la Grandesa d’Espanya. Malgrat va combatre en el bàndol franquista durant la guerra, on va perdre un braç, durant la dictadura De Riquer va criticar la persecució de la llengua catalana a càrrec del règim i va ajudar a desenvolupar iniciatives culturals catalanistes.
