Foto: Maria Pratdesaba / ACN
Juan Carlos Martel ha fet balanç aquest dimecres dels seus cinc anys com a director del Teatre Lliure, on ha afirmat que s’ha complert el 95% del programa amb el qual s’havia presentat al gener del 2019. “Hem fet un teatre obert, divers, que escolta, resilient i referent”, ha declarat. Així mateix, creu que l’equipament necessitaria el doble de pressupost i passar dels 9,3 milions actuals a 18. Martel ha confessat que “no veia possible” tirar endavant el seu programa amb el pressupost actual. Entre altres aspectes, ha fet èmfasi en què en cinc anys al Lliure hi ha treballat més gent que en els 40 anys anteriors, i que la mitjana d’edat del públic s’ha reduït als 45,63 anys. A partir de l’1 de febrer, Julio Manrique serà el nou director.
Martel ha començat la roda de premsa de balanç del seu pas per la direcció del Lliure manifestant que han complert el 95% del programa amb el qual es va presentar al gener del 2019. “Això significa que hem afrontat la transformació d’una institució en un temps rècord i amb unes dificultats que ningú s’hagués imaginat, i m’ha fet aprendre dels éssers humans que m’envolten i de mi mateix, i només tinc paraules d’agraïment”.
Ha assenyalat que han fet un Lliure que “ara és referent no només artísticament, sinó com a teatre sostenible, accessible i digital amb el millor programa de residències de l’Estat. Hem fet un teatre obert, divers, que escolta, resilient i referent”.
L’encara director ha indicat que han aconseguit posar la primera pedra per a “la renovació de la institució responent a les necessitats reals de la mateixa i de l’àmbit de creació de la ciutat”. En aquest context, ha manifestat que és conscient de la “sacsejada” que s’ha provocat per fer del Lliure un model cultural, educatiu i social.
Entre les coses que li han quedat per fer, ha confessat que li pesa no haver signat un conveni laboral, i li hauria agradat que el Teatre Lliure de Gràcia es digués Sala Anna Lizaran. “Espero que això passi algun dia”, ha dit.
Pressupost
Un dels temes que ha lamentat Martel és la manca de pressupost de l’equipament, i ha recordat que els comptes del 2023 són aproximadament els mateixos que els de 2010, amb 9,3 milions aquest any que ara acaba. “Tot s’encareix, però nosaltres tenim el mateix pressupost”, ha lamentat.
Martel ha manifestat que va decidir deixar la direcció en un moment en què va percebre que es va donar l’oportunitat de dir adeu, i va ser a l’abril abans de les eleccions municipals. “Allí vaig considerar que no calia prorrogar”. Acte seguit, ha explicat que el projecte del Teatre Lliure posa l’accent en la part de teatre públic, educativa i social i això no té un retorn econòmic ni quantitatiu. “El projecte és molt agosarat, i amb el pressupost que la Fundació té de 9,3 milions d’euros no es pot consolidar, es pot realitzar com s’ha realitzat, però es fa amb l’esforç constant de molts treballadors que hi han cregut i han seguit la direcció per fer-ho. Per consolidar-lo es necessiten recursos humans i econòmics, i jo crec que es necessiten 18 milions de pressupost”. Ha dit que el TNC ha crescut en els cinc últims anys un 25% de 10 a 16 milions.
Martel creu que les administracions hi tenen responsabilitat, però no l’única, perquè aquesta és compartida amb la Fundació del Teatre Lliure. Ha reconegut que a “curt termini” no veia possible tirar endavant el seu programa durant tres anys més com a director del Lliure sense haver de corregir-lo. “Jo soc aquest programa”, ha assegurat.
Decàleg
Ha recordat que es va presentar amb un decàleg amb deu punts que han complert, dos dels quals resumeixen la voluntat de la direcció en aquests cinc anys: el teatre no girarà artísticament entorn a la figura de la persona que el dirigeix, sinó en pro de les necessitats socials i culturals de la ciutat, i que els projectes que han fet haurien de generar altres projectes transversals.
Martel ha manifestat que han donat cabuda a les noves companyies i artistes que “marcaran el futur del teatre a Catalunya”. En aquest sentit, ha fet èmfasi en què en cinc anys al Teatre Lliure hi ha treballat més gent que en els 40 anys anteriors. De fet, un altre punt del decàleg d’aquests anys és que no repetirà dos anys seguits una o un creador dins de la programació.
D’entre els pilars del programa destaca també el programa educatiu, que ha passat de 50 accions educatives el 2018 a 200 el 2023, ha ampliat les col·laboracions externes, i ha impulsat la plataforma de recursos educatius Lliure estudi. Destaquen la creació del programa de residencies, que ha proporcionat als seus participants un període mitjà de sis mesos de treball; l’Arxiu Lliure, que actualment acumula 15.000 visites úniques, i els espais de reflexió i participació ciutadana com l’Escola de pensament i La taula.
Xifres
Pel que fa als espectadors totals, el Lliure va tenir el 2010, 79.515 espectadors en 36 espectacles i 326 funcions; el 2018, 107.109 espectadors en 38 espectacles i 467 funcions, i el 2023, 80.000 espectadors en 32 espectacles i 358 funcions. Respecte als abonats, ha passat dels 809 el 2010 als 2.742, el 2018 i als 2.803 el 2023. En aquests cinc anys hi ha hagut 43 produccions pròpies amb 44 coproduccions amb 76 companyies convidades i s’han rebut un total de 51 premis.
La mitjana d’edat del públic s’ha reduït fins als 45,63 anys. El 2018 era de 51,6 anys. En aquest sentit, també ha augmentat el nombre de subscriptors de Generació Lliure (menors de 35 anys), que han passat dels 1.650 als 5.840. El Lliure considera que la presència de creadors per sota dels 40 anys ha estat “especialment efectiva” per acostar-se al públic més jove. S’han realitzat esforços per involucrar aquest públic amb el teatre en iniciatives educatives i amb la producció d’espectacles directament pensats per a ell.
El Lliure ha tornat al territori amb 12 produccions que s’han pogut veure en 56 localitats, ha promogut la convocatòria de càstings oberts en els quals han participat 2.700 persones, i ha establert col·laboracions sorgides del treball en xarxa, com són el Viu Montjuïc, laCultivadora, el Vibe35 i el projecte europeu Unlock the City.
“El Lliure està infinitament millor”
Al final de la seva intervenció inicial en la roda de premsa, Martel ha manifestat que ser el director més desitjat de la història del Lliure no ha estat mai dins dels seus objectius estratègics ni del seu cap, però sí treballar per deixar les coses com li agradaria haver-les trobat. “El Lliure està infinitament millor de com me’l vaig trobar, i no és gràcies a mi sinó a moltes persones que han cregut en el repte d’aquest projecte majúscul, i també les que no, perquè són les que il·luminen allò que s’ha de canviar”.
Juan Carlos Martel: “Vaig dir que venia a fer un canvi al teatre i he considerat que marxant encara hi ajudo més”
