La crisi que travessa el Gran Teatre del Liceu podria veure’s agreujada amb la sortida del seu director musical, que va accedir al càrrec fa un any. Aquest diumenge, Josep Pons va assegurar en una entrevista a La Vanguardia que s’està plantejant deixar el càrrec: “Si no em donen les eines potser no tindrà sentit que continuï”, va afirmar. I és que, segons va advertir, “l’estrangulament” econòmic acabarà “ofegant” la institució.
Pons admet que al Liceu estan espantats per la retallada pressupostària que ha patit en els darrers cinc anys, que ha passat de 57 a 39 milions d’euros. “Ja hem sobrepassat el terra mínim, i les línies estratègiques aprovades per l’executiva del teatre dibuixen un escenari petit, de segona, que no permet un teatre com el que jo crec que el país mereix”, assegura.
Institució empetitida
Per això, insta l’Administració a pronunciar-se sobre quin Liceu es vol: “Volem un teatre de segona? Volem un teatre de circumstàncies i sense futur? Som un país amb futur? Perquè un país amb futur necessita infraestructures culturals de primer nivell i amb futur. Som o no som eina d’Estat?”, etziba Pons, a qui li queden cinc temporades de contracte. “En el meu discórrer del que ha de ser un país, la cultura és una peça imprescindible i del tot necessària”, afegeix al respecte.
Per al director musical ha dues posicions que considera “fatals” per al futur del Liceu. Una és “anar a la deriva, descobrint dia a dia on som”. L’altra, que hi hagi una estratègia d’empetitiment: “Si això fos així, crec que ho haurien de dir clarament”, apunta. Segons ell, la societat catalana no es pot permetre devaluar una institució com el Liceu.
El nou director general
Pel que fa al nomenament del nou director general, vacant des de principis de juliol, quan Joan Francesc Marco no va ser renovat, Pons no veu malament que tingui un perfil purament tècnic sense experiència en el món cultural: “Si tota la part artística és clara i respectada, per què no? Hi ha molts models possibles. El fet que fos un gestor pur i dur no hauria de representar cap problema si hi ha una narració sòlida, acceptada i amb projecció de futur”, assenyala a La Vanguardia.
