L’actor, director i productor teatral Jorge Picó ha estat el responsable de la direcció artística del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú des d’octubre de 2009, quan es va reobrir l’equipament municipal. Gairebé 15 mesos després, ha decidit deixar el càrrec per la reducció del pressupost del teatre que li impossibilita, diu, portar a terme el seu projecte artístic.
Picó atribueix la seva decisió a la retallada que calcula en un 20% d’un pressupost que ja considerava escàs. Igualment, lamenta que Vilanova no aposti per la producció pròpia com a eina de promoció econòmica i, en definitiva, la manca d’ambició en les polítiques culturals per part del municipi. La marxa de Picó es farà efectiva a finals de juny, just quan acaba la temporada.
L’encara director artístic del Principal espera que amb la seva marxa hi hagi una reacció de l’Ajuntament i es deixi clar si el teatre vilanoví tindrà artistes residents i si es faran produccions. En aquest sentit, el valencià temia que no podria mantenir les línies obertes fins ara ni desenvolupar els projectes que tenia en ment.
En un comunicat fet públic al seu blog, Picó ha agraït la confiança i l’oportunitat que li va concedir el consistori i la llibertat de treball que li han concedit, però un cop acomplerts els agraïments, lamenta que no hagi tingut cap interlocutor que defensés les línies obertes de treball que mantenia i que sempre obtingués com a resposta “estem en època de crisi”.
En aquest sentit, Picó destaca la tasca social de “servei públic” que fa el teatre i la seva importància. Pel director valencià, programar un teatre és “creure en la força que suposa reunir a gent de diferent classe social que no es trobarien per compartir res en cap altre lloc”.
Picó compara les xifres de la programació de teatre i dansa del Principal amb els equipaments d’altres ciutats al semestre gener-juny del 2011: per als 9 espectacles de Vilanova i la Geltrú, al Kursaal de Manresa n’han programat 45; a Sant Cugat 19; a Viladecans, 17, i a Granollers, 16.
“Me’n vaig perquè no puc defensar i no trobo a ningú que defensi el que acabo d’explicar”, conclou Jorge Picó.
