El president de l’IEC, Joandomènec Ros, al jardí de la seu de la institució (foto: Pau Cortina).

El president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, ha fet balanç de la seva etapa de vuit anys al capdavant de la institució aquest dimarts. Ros marxa –a l’estiu– satisfet amb el conjunt d’iniciatives desplegades en aquest període “donades les circumstàncies”; és a dir, amb un pressupost “prorrogat” des del primer mandat i amb el colofó de la pandèmia com a límits. Ros es felicita per haver ampliat la participació de l’IEC en projectes i institucions de recerca, haver sumat la delegació territorial a l’Alguer, i incrementat el nombre d’entitats associades. En canvi, lamenta no haver concretat l’obertura d’una delegació a Andorra ni el trasllat pendent de la llibreria de l’IEC a la seva seu de la Casa de Convalescència.

Joandomènec Ros tancarà la seva presidència el proper mes de juny, després de la celebració d’eleccions a l’entitat. No és oficial, però un cop tancat el termini de presentació de candidatures, i tal com ja es va publicar, la filòloga Teresa Cabré s’ha postulat com l’única candidata a presidir l’Institut d’Estudis Catalans en substitució de Ros.

El mateix Ros ha assumit que “si surt escollida”, la doctora Cabré serà la propera presidenta de l’entitat. Cosa que ha celebrat. “El seu equip trenca una mica (la dinàmica històrica), no només per ella com a primera presidenta, sinó perquè la seva junta la formen dues dones més i un home”, ha subratllat Ros, com a signe dels nous temps a l’IEC.

Cabré dirigeix actualment la Secció Filològica del mateix IEC, entitat a la qual està vinculada des del 1989.

Balanç en positiu

Joandomènec Ros ha començat a acomiadar-se del càrrec aquest dimarts en una roda de premsa de balanç dels seus dos mandats de quatre anys al capdavant de l’IEC. L’encara president ha argumentat dificultats pressupostàries, de la pandèmia, i de la mateixa estructura organitzativa de la institució per justificar que no s’han culminat tots els projectes. No obstant això, considera que durant aquests vuit anys el seu equip ha fet “tot el que s’espera que faci l’IEC” amb un pressupost “estable” d’entre 8 i 9 milions d’euros.

Ros ha destacat aspectes positius com la incorporació de la delegació de l’IEC a l’Alguer al llistat de subseus de l’entitat i el manteniment de les del País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord i Lleida. En canvi, ha hagut de lamentar que la d’Andorra no sigui encara una realitat. “No s’han donat les condicions”, ha indicat.

En el llistat de mèrits hi ha inclòs l’augment del nombre d’entitats associades a l’IEC, l’activitat acadèmica, de recerca i unes publicacions “que fan de la institució la principal editorial científica del món”. En aquest sentit, Ros ha comentat que aquesta parcel·la d’activitat s’ha vist poc ressentida per la crisi del Coronavirus.

El president ha apuntat també que l’IEC ha accelerat la digitalització “que demanen els temps actuals”, amb la incorporació de les votacions electròniques, la publicació digital de revistes i llibres, i la celebració telemàtica d’actes.

També les activitats internacionals de l’IEC s’han incrementat “considerablement”, ha subratllat Ros, amb la presència de la institució a la Federació Europea d’Acadèmies de Ciències i Humanitats (ALLEA) des de fa set anys, i a la Unió Acadèmica Internacional (UAI) aviat farà un segle.

Quant a la missió com a acadèmia de la llengua, Ros ha recordat que la Secció Filològica ha endegat els darrers anys una sèrie d’obres “cabdals”: les noves gramàtica i ortografia, i “ha posat al dia contínuament el diccionari”. També ha destacat l’impuls de la relació amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua “que fan preveure una normalització de la llengua comuna”.

Manteniment de la seu

Ros ha assegurat que l’IEC acusa problemes de “manteniment” de la seva seu a la Casa de la Convalescència. “Està maltractada per les institucions”, ha assegurat l’encara president. Ros s’ha referit entre altres al trasllat pendent de la llibreria de la institució –actualment en un altre edifici de l’IEC a Ciutat Vella– fins a la seva seu, o en el seu defecte en algun dels espais alliberats per la marxa de l’Escola Massana del veí antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i que reclama que es “redistribueixin”.

Ros també ha enumerat com a projecte pendent la realització d’un nou documental sobre l’IEC que “actualitzi” el que la casa va estrenar ara fa 13 anys amb motiu del centenari de la institució.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram