La Fundació  organitza a Girona el cicle Gir 180 graus, on experts internacionals en turisme, cultura i ciutat analitzaran en tres sessions els límits de la ciutat turística i els reptes de futur. Les jornades volen esdevenir un intercanvi d’idees entre pensadors, gestors i ciutadans per reconstruir iniciatives, models i estratègies, així com repensar el turisme cultural a les ciutats mitjanes.

Coordinades pel professor José Antonio Donaire, director de l’Institut Superior d’Estudis Turístics, el cicle arrenca aquest divendres a l’Auditori Josep Irla, amb una conferència del professor italià Antonio Paolo Russo, que analitzarà el cas de Venècia com a ciutat turístic.

En la segona jornada, el dilluns 20 d’octubre a l’Auditoria del Palau de Congressos, s’analitzarà el turisme cultural lligat al patrimoni, el paper dels museus i la valorització dels monuments, plantejant els principals escenaris de canvi a escala internacional. En aquesta sessió participen experts com Zully Salázar, presidenta la Corporació de Turisme de Cartagena de Indias (Colòmbia); Ossian Stiernstrand, responsable de Recerca de l’Oficina de Turisme de Goteborg (Suècia); Xerardo Estévez, alcalde de Santiago de Compostel·la durant quatre legislatures, i Núria Galí, professora de la Universitat de Girona.

La darrera sessió, el 17 de novembre, plantejarà els canvis en relació als esdeveniments, el paper dels festivals, el rol de les arts escèniques i, en general, el concepte de cultura viva. Hi participaran Francesc González, professor de la Universitat Oberta de Catalunya; Brian McMaster, director del Festival d’Edimburg durant 15 anys; Pedro Homar, gerent de la Fundació Palma de Mallorca 365; Manuel Casanovas, responsable de Nous Programes de Turisme de Barcelona, i Salvador Sunyer, director del Festival Temporada Alta.

A més dels ponents, una vintena de professionals catalans participaran des de la Fila 3.0 donant la seva visió sobre la temàtica.

El president de la Fundació La Ciutat Invisible, Joaquim Nadal, assenyala que Gir 180 graus pretén anticipar-s a una reflexió sobre el turisme cultural del futur. “No es tracta d’evidenciar fenòmens que ja estem veiem, sinó apuntar línies de futur i buscar el punt d’equilibri entre l’oferta i la demanda”, afegeix. 

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram