Albert Piñeira, Marc Castells, Laura Borràs, Joan Olivella i Rosa Pujol Esteve.
El Departament de Cultura i les diputacions de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona han constituït el Consell de la Mancomunitat Cultural, amb l’objectiu de coordinar i posar en comú les diferents polítiques culturals que es duguin a terme.
Les funcions d’aquest organisme es basen en l’intercanvi d’informació referent a les polítiques culturals que afectin la relació de les diferents institucions que en formen part.
El Consell elaborarà un pla de cooperació que inclourà els projectes, els programes i les corresponents línies d’actuació en polítiques culturals. Això implica fer-ne el seguiment i avaluació i proposar criteris de coordinació en les actuacions en polítiques culturals.
L’ens també crearà i impulsarà grups de treball tècnics, de caràcter específic, per a l’estudi i l’anàlisi de les diferents línies d’actuació en l’àmbit de la política cultural. A més, prèviament s’estudiaran i analitzaran els projectes que impulsi el Departament de Cultura.
Finalment, l’organisme també informarà sobre les qüestions que plantegin els diferents temes de cooperació, així com resoldre dubtes que puguin sorgir.
“Exercici de responsabilitat compartida”
El Consell de la Mancomunitat Cultural neix amb el lema de “poder gestionar junts per a gestionar millor”, segons va destacar la consellera de Cultura, Laura Borràs, en l’acte de constitució, celebrat dilluns a la tarda al Palau de la Generalitat. En l’acte també van participar amb el president de la Diputació de Barcelona, Marc Castells; el vicepresident de la Diputació de Girona, Albert Piñeira; la vicepresidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Pujol Esteve; i el diputat de Cultura de la Diputació de Tarragona, Joan Olivella.
Borràs va recalcar que la creació del Consell és “un exercici de responsabilitat compartida” que s’inspira en la primera Mancomunitat, el “període constituent de la cultura catalana”, va dir parafrasejant Joan Fuster.
“Tots som conscients del que va representar en termes de recuperació de l’autogovern de Catalunya la posada en marxa de la Mancomunitat de Catalunya, entre 1914 i 1925”, va afirmar la consellera. “Amb una lògica d’administració nacional coordinada entre les quatre diputacions, que enllaçava la històrica Diputació del General amb la posterior Generalitat contemporània, i alhora amb una vocació de servei als ajuntaments d’arreu del territori, la Mancomunitat va suposar una modernització indiscutible del nostre país i alhora un reforçament institucional del nostre caràcter nacional”, va afegir.
Laura Borràs també va ressaltar que aquest nou òrgan de cooperació en matèria cultural “ens ha de permetre millorar l’aprofitament de mitjans econòmics, materials i humans de totes les administracions que en formarem part”, i que “qualsevol projecte o acció del Departament de Cultura i de les diputacions en matèria de cultura es pugui coordinar i finançar conjuntament”.
Composició
El Consell de la Mancomunitat Cultural està integrat per la persona titular del Departament de Cultura o la persona en qui delegui, la qual n’exerceix la presidència; la titular de la Secretaria General del Departament; la titular de la direcció general competent en matèria de cooperació amb les altres administracions públiques del Departament; dues vocalies en representació de cadascuna de les diputacions, i cinc vocalies del Departament de Cultura nomenades per la titular.
El Consell de la Mancomunitat Cultural es reunirà de manera ordinària un cop cada quatre mesos, i amb caràcter extraordinari sempre que sigui convocada per iniciativa de la presidència o ho demani almenys la meitat de les persones membres.
Precedents d’actuacions mancomunades
El Departament de Cultura dona suport des de fa anys, de manera mancomunada amb les diputacions, a diversos projectes culturals que es porten a terme arreu del país. La creació del Consell de la Mancomunitat Cultural cerca convertir aquestes col·laboracions puntuals en estructurals i obrir noves línies de col·laboració, a partir d’una planificació estratègica de necessitats.
Com a exemples d’èxit del treball entre Conselleria i les quatre diputacions hi ha, per una banda, el Programa.cat, que es va iniciar l’any 2014 amb la Diputació de Barcelona, i per l’altra, els convenis de col·laboració amb els municipis integrats al Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya (SPEEM) com a equipaments locals multifuncionals (E3). L’any 2017, la Diputació de Girona es va unir a aquesta iniciativa i, finalment, l’any 2018, ho van fer les diputacions de Lleida (a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs) i Tarragona.
